a�?Garantir la dignitat A�s el nucli dur dels drets humansa�?

28/09/2017 - 12:26

Redacció

Refugi. Parlem amb EstelA�la Pareja, directora de la ComissiA? Catalana da��Ajuda al Refugiat - CEAR.

La trajectA?ria professional da��EstelA�la Pareja (Barcelona, 1980) ha estat sempre vinculada als drets humans i als desplaA�aments de persones perquA?, segons explica, molt aviat va intuir que a�?la��agenda migratA?ria, da��asil i de refugi seria un dels reptes mA�s importants del segle XXI en les societats europees en matA?ria de drets humansa�?. Llicenciada en CiA?ncies PolA�tiques i de la��AdministraciA? i mA�ster en Relacions Internacionals, va treballar a la��Institut de Drets Humans de Catalunya i va viure un any i mig a la RepA?blica Dominicana com a cooperant de la��AgA?ncia Espanyola de CooperaciA? Internacional per al Desenvolupament (AECID). Directora de la ComissiA? Catalana da��Ajuda al Refugiat des del 2011, Pareja denuncia la responsabilitat dels paA?sos europeus en el desplaA�ament forA�at de persones i denuncia que les polA�tiques da��estrangeria i de migraciA? sA?n racistes i classistes.

Preveies que les migracions serien un dels grans reptes del segle XXI per a les societats europees en matA?ria de drets humans i ha estat aixA�. Com sa��ha gestionat?

Continua sent el gran repte. Em sembla vergonyA?s, dantesc i surrealista que hi hagi persones morint a les portes de casa nostra. Parlem da��una Europa democrA�tica i de valors, basada en els drets fonamentals de les persones, perA? veiem que hi ha ciutadans de primera, ciutadans de segona, ciutadans de tercera i no ciutadans. Hem arribat a la paradoxa aberrant que hi ha llibertat de moviment de capitals i de mercaderies, perA? no de persones, quan les migracions sA?n processos inherents a la��A�sser humA�. Des que som Homo sapiens que hem anat migrant a la recerca de menjar, de recursos, da��un clima, da��un context que afavoreixi una vida digne. El que ha passat ha estat la constataciA? del que dA?iem des de fa anys. Sense anar mA�s lluny, aquA� durant els anys mA�s durs de la crisi econA?mica, es va retallar molt en tot el que tenia a veure amb migracions, asil i refugi. TenA�em dormint als carrers, demanant caritat, als supervivents de grans violacions dels drets humans. Diu molt poc da��una societat democrA�tica, garant i promotora dels drets humans, que no garanteixi la dignitat humana, que per a mi A�s el nucli dur dels drets humans. I mA�s quan som un paA�s que ha patit la��exili en carn prA?pia, un exili molt recent i molt transversal. Jo me na��avergonyeixo.

La crA�tica A�s a les institucions o a la societat en general?

La principal crA�tica A�s a les institucions, al Govern central i tambA� a les institucions catalanes durant molts anys. A�s complex. Amb la crisi de les pasteres, a principis dels anys 2000, i la��aixecament de les tanques [a Ceuta i Melilla], com a societat no ens hi vA?iem reflectits. El discurs polA�tic i dels mitjans era de nosaltres i ells, gairebA� de les hordes africanes que arribaven, un discurs de la por i de la indiferA?ncia. Al setembre del 2015, vam veure un punt da��inflexiA?, no nomA�s per la foto de la��Aylan. Ho hem dit moltes vegades: da��Aylans hi ha hagut moltA�ssims; desgraciadament, hem vist molts nens morts a les platges del sud de la�?Estat. PerA? quan ta��hi veus reflectit, quan veus famA�lies que sa��assemblen a la teva, quan el color de pell A�s semblant al teu, quan veus que hi ha avis i criatures, aixA? canvia i hi ha aquesta empatia, que tambA� vam veure amb les guerres dels Balcans. Ens va sorprendre la��esclat de solidaritat, del qual ens sentim orgullosos i molt agraA?ts, perA? ens va sorprendre perquA? feia mA�s de deu anys que ho dA?iem i que passava. Crec que va ser un procA�s da��autoidentificaciA? i crec que el va acompanyar molt la��empatia dels mitjans de comunicaciA?. La societat sa��ha sensibilitzat amb el fet que la gent fuig per molts motius diferents i per viure amb dignitat. Ho diem sempre: ningA? sea��n vol anar de casa seva, aquesta A�s la gran desgrA�cia i la gran violaciA? de drets humans, el desplaA�ament forA�at.

Et va sorprendre la resposta de la UniA? Europea?

Les institucions europees parlaven de crisi de persones refugiades i nosaltres ho hem qA?estionat i hem dit que A�s una crisi de principis i de valors. Francament, jo crec que ens ha decebut moltA�ssim a moltes persones, fins el punt de qA?estionar-nos el mateix projecte de la UniA? Europea. A�s una UniA? Europea que protegeix el capital i el lliure mercat o A�s una UniA? Europea que tA� unes conviccions democrA�tiques i protegeix les persones? Ens ho esperA�vem? BA�, ja feia molts anys que veiem com amb la creaciA? de la polA�tica comuna da��asil en comptes da��anar a mA�s anA�vem a menys. TenA�em el model dels paA?sos escandinaus, molt garantistes amb les persones refugiades, perA? enlloc da��anar cap a estA�ndards de mA�xims anA�vem cap a un mA�nim comA? denominador. I el mA�s aberrant ja va ser quan es va establir el mecanisme de quotes.

a�?Les persones refugiades sA?n les conseqA?A?ncies humanes de les injustA�cies de les nostres polA�tiques exteriors, per acciA? o per omissiA?a�?

Tot just aprovar-se el sistema de quotes, el setembre del 2015, vau posar en marxa la campanya #UErfanos. Un dels eixos va ser el vA�deo a�?QuiA�n da menosa�?, que fa una sA�tira molt impactant comparant les quotes amb una subhasta.

A�s que va ser aixA?, una subhasta de persones: jo mea��n quedo tres mil; no, te na��has de quedar cinquanta mil; i tu, deu mil. Vam veure la��aberraciA? de paA?sos que van dir que no participaven en el repartiment i es va adoptar el principi de nacionalitat, amb la qual cosa es van incloure nomA�s les que tenien una rA�tio de reconeixement alta [de solA�licituds da��asil] dins dels marc dels paA?sos de la UniA? [siriana, iraquiana i eritrea]. La��Afganistan en va quedar fora. No ens fa vergonya que la��Afganistan en quedi fora quan tenim exA?rcits en aquest territori? A�s un exercici de responsabilitat, perquA? les persones refugiades no deixen de ser la conseqA?A?ncia humana de les injustA�cies i els desequilibris de les nostres polA�tiques exteriors, en sentit ampli, per acciA? o per omissiA?. Ens estranyem que vinguin persones del Senegal, perA? A�s que hem exhaurit tota la seva pesca. QuA? esperA�vem? Tot A�s acciA? reacciA? i A�s absurd pensar que ho pararem amb tanques, amb acords o amb Frontex, perquA? les persones som com la��aigua i acabarem trobant rutes i cada vegada seran mA�s perilloses, cada vegada hi perdran la vida mA�s persones i cada vegada enriquirem mA�s els traficants da��A�sser humans.

QuA? hauria da��haver fet la UniA? Europea?

Per exemple, establir una directiva que tA� da��acollida temporal amb relaciA? a l’arribada de fluxos massius de persones refugiades. Es podrien haver fet tantes coses! Hi havia moltes fA?rmules: vies segures i legals, corredors humanitaris, visats humanitarisa�� Un exemple aberrant, i en aquest cas A�s de la��Estat espanyol: Espanya demana visat de trA�nsit aeroportuari als nacionals de SA�ria. AixA? ho va establir, crec recordar que el 2013, desprA�s que van arribar a Barajas dues famA�lies sirianes que anaven en un vol de Damasc a Cuba que feia una parada tA?cnica a Madrid. Les dues famA�lies, nombroses, van solA�licitar asil a Barajas i en 48 hores vam tenir un decretazo que exigeix visat de trA�nsit per a les persones nacionals de SA�ria, sense el qual no poden fer parada tA?cnica a la��Estat espanyol.

Per quA? creus que aquesta ha estat la reacciA?? Quins en sA?n els motius?

Na��hi ha de diversos. A�s difA�cil de contestar, perquA? per a mi no tA� cap sentit, no li veig ni cap ni peus. Primer de tot, el fet que els processos migratoris o de desplaA�ament forA�at es veuen des da��una A?ptica de seguretat i no de drets humans. Hi ha una retA?rica de tancament de fronteres davant la suposada por, a quA??, a una suposada invasiA?. Hi ha aquesta por a la��arribada massiva de persones i que el sistema es colA�lapsi, suposadament, quan hi ha estudis que demostren el contrari, que Europa estA� envellida i necessita aquestes persones perquA? treballin i aportin a la��estat del benestar, perquA? si no farA� fallida. TambA� hi ha molt interessos polA�tics. Ho hem vist a Alemanya o a FranA�a, on la��avanA� electoral dels partits da��extrema dreta fa que el discurs da��altres partits que no tenien aquestes posicions sigui cada vegada mA�s extrem i les polA�tiques mA�s restrictives.

A les eleccions alemanyes, la��extrema dreta ha entrat al Parlament per primer cop i el partit da��Angela Merkel ha baixat. Creus que la polA�tica de refugi li ha passat factura?

SA�, li ha passat factura. I es dona el cas surrealista que la��ascens de la��AfD [Alternativa per Alemanya] sa��ha donat a lA�nders de la��est, on gairebA� no hi ha persones da��origen estranger. PerA? aquest tipus de populisme aglutina societats que estan patint molt, i A�s mA�s fA�cil donar la culpa als altres que explicar que hem fet les coses malament o que el nostre sistema econA?mic estA� a punt de fer fallida i que no tA� sentit perquA? genera desigualtats enormes. Els colA�lectius mA�s vulnerables en sA?n els caps de turc perquA? tenen menys capacitat de resposta, perquA? tenen menys drets reconeguts.

a�?Estem parlant de molt poques persones. En dos anys 17.000 no sA?n resa�?

A Espanya han arribat nomA�s la��11% de les persones que el Govern central es va comprometre a acollir. Ni tant sols sa��han cobert les places da��allotjament que sa��havien habilitat. Per quA??

Hi ha hagut molts factors, com la descoordinaciA? amb les identificacions i la��entorpiment en els trA�mits per portar les persones aquA�, perA?, principalment, hi hagut una falta de voluntat polA�tica. El sistema estatal da��acollida es va haver da��adaptar, partA�em de poques places i han arribat a mA�s de vuit mil, A�s una dada que va canviant molt perquA? estem obrint places noves. Quant a aixA? hi ha hagut un esforA� important de totes les administracions pA?bliques. Hi havia places i recursos perA? no hi ha hagut voluntat polA�tica. La��Estat podria haver fet moltes coses. Podria haver arribat a acords amb diferents actors de la societat per fer un esforA� en la��acollida i fer-ho viable. A�s que estem parlat de molt poques persones. A�s que 17.000 persones en dos anys no sA?n res.

La Generalitat podria haver fet mA�s?

Ha fet un gran esforA� en relativament poc temps, aixA? sa��ha de reconA?ixer, perA? podria haver fet mA�s. En el marc da��Asil.cat, li hem presentat una sA?rie de matA?ries en quA? la Generalitat i els municipis sA?n plenament competents. Potser no poden fer res per facilitar la��arribada de persones que sA?n a la��exterior, perA? sA� per fer la vida mA�s fA�cil a les persones que tenim aquA� i que no paren da��arribar-nos. Per exemple, la��empadronament. No pot ser que tinguem tants requisits diferents da��empadronament com municipis tenim a Catalunya. No pot ser que la��empadronament sense domicili fix que es va instaurar a Barcelona no sigui replicable a altres municipis. Per a moltes persones aixA? A�s una dificultat i la��empadronament A�s la base sobre la qual aquestes persones podran tenir accA�s a tots els drets que els sA?n reconeguts: sanitat, educaciA?, habitatge, arrelament.

Altres competA?ncies?

Coses tan petites com facilitar la��accA�s a la universitat, A�s una lA�nia que sa��ha de treballar moltA�ssim. Com hi accedeixes si no pots trobar els teus expedients acadA?mics? O en la��A�mbit dels menors no acompanyats, aquA� la Generalitat tA� una gran responsabilitat. Hem estat treballant amb la DGAIA [DirecciA? General da��AtenciA? a la InfA�ncia i la��AdolescA?ncia] el tema dels protocols da��identificaciA? i accA�s a serveis jurA�dics especialitzats perquA? puguin solA�licitar la protecciA? internacional, perA? cal aprofundir-hi i invertir-hi recursos per contractar professionals. El departament de menors i adolescents de la Junta da��Andalusia va fer un acord amb la��autoritat competent grega i van portar en una experiA?ncia pilot un grupet de menors no acompanyats. Na��hem parlat amb el Parlament de Catalunya. SA?rbia, per exemple, tA� moltA�ssims menors identificats. Per quA? no arriben a acords? En aixA? sA� que tenim competA?ncies, per portar-los i per garantir que seran ben acollits i que sea��ls donaran oportunitats per poder desenvolupar-se amb dignitat.

Hi ha mA�s marge de maniobra?

Sense menystenir el que sa��ha fet, perquA? partA�em de zero, es pot fer mA�s, sobretot per millorar les condicions da��acollida. Encara falta molt per fer. El problema serA� que aixA? deixi de ser mediA�tic i deixi de generar un moviment a favor i que els responsables de prendre les decisions i da��implementar les polA�tiques pA?bliques no sentin la pressiA? ciutadana.A�

Ha ajudat?

MoltA�ssim. Per exemple, el creixement i les millores del sistema estatal da��acollida no les haurA�em tingut sense la implicaciA? ciutadana i la pressiA? social que hi ha hagut.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp