“Es podria demandar la UE perquè el sistema de refugi no es pot sotmetre a quotes”

21/09/2017 - 14:59

Redacció

Entrevista. Parlem amb Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón a Catalunya.

Francesc Mateu (Barcelona, 1961) és metge de formació i especialista en medicina tropical. Va començar a treballar amb Oxfam Intermón a Catalunya el 1988 fent de metge a Bolívia, i n’és el director des del 2004. Col·labora també amb Lafede.cat, de la qual va ser president, i és vicepresident de la coordinadora estatal d’ONG de cooperació per al desenvolupament (CONGDE).

Mateu va ser un dels impulsors de la plataforma Stop Mare Mortum i de la campanya “Veniu ja!”que uneix més de 350 entitats i que es va posar en marxa el febrer per exigir a l’Estat el compliment de les quotes europees d’acollida de persones refugiades. Oxfam Intermón acaba de denunciar el Govern central davant de la Comissió Europea per haver-les incomplert: quan falten pocs dies perquè venci el termini de dos anys que es va fixar, el 26 de setembre, només han arribat a l’Estat 1 de cada 10 de les 17.337 persones que s’haurien d’haver acollit entre les reubicades des d’Itàlia i Grècia (15.888) i les reassentades des dels camps de refugiats de l’ONU habilitats als països veïns a Síria (1.449).

Mateu recorda que el drama de persones refugiades que estan arribant a Europa no és l’únic ni el més greu que està passant al món, i per això ni entén ni accepta el que qualifica de mesquinesa de la Unió Europea i de l’Estat espanyol. “La gent que està fugint del Níger i de Nigèria i han anat a parar al llac Txad parteixen d’una situació gairebé pitjor i arriben a un país que no té cap capacitat de fer pràcticament res”, posa com a exemple. “Em desespera de veritat que havent-hi solucions no es faci, que podent-ho fer, no ho fem. Això és el que em desespera del cas europeu”, conclou.

Les quotes es van posar en marxa com a mesures suposadament d’emergència i de solidaritat, però no han estat ràpides ni generoses. Com les valores?

La valoració és negativa per força. En el cas de l’Estat espanyol, l’acceptació va ser a contracor i s’ha vist posteriorment que va ser una acceptació totalment forçada. Estem en l’11% de compliment i això és quatre vegades per sota dels països que tenim abans, perquè els països que tenim després són els que han passat de tot, són els insubmisos: bàsicament Polònia, Hongria i la República Txeca.

En números rodons, han arribat una de cada deu persones

Sí. De fet, ha començat una campanya de la coordinadora estatal d’ONG per al desenvolupament molt divertida. Diu: “He tret un 1 a l’examen i penso aprovar, he fet deu operacions però només m’ha sobreviscut un pacient, però estic molt content.” I hi posa: “Orgullo de incumplir.”

Espanya no les ha complert ni de bon tros, però tampoc el conjunt de la Unió Europea. Per què han fracassat?

Han fracassat perquè no hi ha voluntat política, és evident. Podria arribar a entendre que reubicar gent fos complicat, però reassentar és molt fàcil i no ho han fet. L’Estat podria acollir en un mes les 1.449 persones que es va comprometre a reassentar des dels països veïns a Síria. Són persones que estan registrades per Nacions Unides: hi vas, les reculls i punt. Canadà en tres mesos en va acollir 32.000. Si em preguntes per què no han volgut reassentar, et seré sincer: no en tinc ni idea i no ho entenc. No entenc per què no han complert una cosa tan senzilla de complir i mira que ho he intentat entendre i n’he preguntat els motius, però sempre m’han donat excuses.

En el cas de les reubicacions, hi poden haver influït problemes tècnics?

Sí, segur que hi ha una part de problemàtica tècnica en les reubicacions. Grècia té una capacitat limitada i va rebre una quantitat brutal de persones, moltes de les quals no coneixen cap idioma europeu. Tothom circulava una mica amunt i avall; estic segur que hi ha gent que ha fet papers i quan els han anat a buscar no els han trobat enlloc. Té la seva complexitat, ho hem de reconèixer, però a Grècia hi ha ara unes cinquanta mil persones que podrien venir però que estan allà, aturades. Tenim protocols molt estrictes i ni poden venir ni hi podem fer res, perquè hi van arribar després d’una data determinada o perquè no són de la nacionalitat que volem. Només volem sirians perquè pensem que l’únic conflicte que hi ha al món és el de Síria i n’hem oblidat molts altres.

Com ho valores en conjunt?

És una pena perquè el desplaçament global era un dels temes d’aquest segle, i no haver guanyat una batalla tan clara com la dels refugiats ens posa a partir d’ara un problema immens que no sé com abordarem. Si hem sigut incapaços que arribin 17.000 persones a Espanya que venen d’una guerra que ha vist tothom, què farem quan hàgim d’abordar el desplaçament global de migrants econòmics, de migrants del canvi climàtic, de migrants polítics, de tot tipus de migrants? Suo només de pensar-ho. I per això a Oxfam Intermón pensàvem que aquesta lluita era estratègica, no perquè sigui l’única que hi ha al planeta ni la més dramàtica, sinó perquè era bàsic guanyar aquesta batalla per abordar la següent, perquè la següent l’haurem d’abordar: amb el nombre de desplaçats que hi ha al món, aquesta qüestió estarà sobre la taula de manera continuada. I no ho aconseguirem.

Oxfam intermón ha demandat el Govern central davant de la Comissió Europea. Li veieu recorregut legal o és una mesura més aviat simbòlica?

Ja ho veurem, podria ser que fos simbòlica. Hem fet dues demandes. La primera demana al Govern espanyol que compleixi. Aquesta, com et pots suposar, és simbòlica, perquè farà el que li doni la gana, com fins ara. La segona podria tenir recorregut, perquè demana a la Comissió Europea que li digui a Espanya que compleixi, com ha fet amb Polònia, Hongria i la República Txeca. Si la Comissió exigeix a Espanya aquesta setmana que compleixi, el dia 26 no s’acaba la seva responsabilitat legal ni les seves obligacions. Però ens cal que la Comissió respongui abans. La Comissió ho ha fet altres vegades, però suposo que entraran en joc elements polítics i no ho sé, sincerament, si ens juguen a favor o en contra. En última instància, hi ha altres coses que es poden acabar denunciant, com el fet que el sistema de refugi no es pot sotmetre a quotes.

“Espanya és l’alumne avantatjat de la UE fent trampes a la Convenció de Ginebra”

Què penses d’aquest sistema?

Des d’aquest punt de vista, l’actitud d’Europa és absolutament mesquina. Vam fer la Convenció de Ginebra després d’haver patit la II Guerra Mundial perquè ens poguessin acollir allà on anéssim, i la primera vegada que l’hem hagut d’aplicar al revés hem fet totes les trampes que hem pogut. De fet, l’Estat espanyol és l’alumne avantatjat d’aquesta escola amb el tractament que està donant des de fa anys a la frontera sud, que no té res a veure amb la Convenció de Ginebra. Espanya és l’alumne avantatjat, Europa simplement ha copiat el que Espanya ha après des de la crisi dels cayucos del 2008 per intentar blindar al màxim la seva frontera. És al·lucinant que amb tota aquesta crisi l’única frontera terrestre de la UE és l’espanyola i no hi ha entrat ningú. I la gent s’ha llançat al mar. Ara tenim un exemple per comparar: Bangladesh no s’ha plantejat mai de tancar la frontera a la gent que està fugint de Birmània. El Txad no s’ha plantejat tancar la frontera. Uganda no s’ha plantejat tancar la frontera del sud del Sudan, ni Kenya, per als que venien de Somàlia. La resposta de la Unió Europea és absolutament indignant i absolutament mesquina. I parlo a escala legal, no parlo a escala humana.

Això podria donar peu a demandar la Unió Europea en el seu conjunt?

Jo crec que sí. Crec que hi ha espai per fer una demanda contra la Unió Europea. S’hauria de veure.

Ho esteu estudiant?

No ho estem estudiant encara, però ho haurem de posar sobre la taula.

Al web de “Veniu ja!” heu anat fent un còmput diari de les persones que arribaven. Com l’heu pogut fer tenint en compte que el Govern ha donat informació amb comptagotes?

Hem actualitzat “Veniu ja!” en la mesura que teníem les dades, però els mecanismes d’informació d’arribada de refugiats també són al·lucinants. He intentat que el Ministeri de l’Interior m’avisés i no he aconseguit parlar amb ningú. Només vivim de les notes de premsa que publica, i les publica el dia que vol. Hi ha notes que les treu el mateix dia i altres, dies després. A vegades anuncien que han arribat 22 refugiats, per posar un exemple, i a la setmana següent s’han convertit en 18. Han desaparegut 4 persones. Ni tan sols es prenen seriosament aquestes xifres. És tot molt impresentable.

Quin era l’objectiu de “Veniu ja!” i com ha anat la campanya?

L’objectiu era aconseguir com sigui que vinguin, i que la gent tingués la sensació que tanta mobilització per l’acollida de refugiats servia d’alguna cosa. La mobilització a casa nostra ha sigut espectacular i no ha tingut rèplica a l’Estat. Volíem que arribessin com a mínim 5.000 persones, i analitzant així la campanya ha estat un fracàs absolut, tot i que des del febrer, en què la vam posar en marxa, i fins ara pràcticament s’han duplicat les arribades per dia.

Per què creus que la mobilització a la resta de l’Estat no ha estat tan forta?

Crec que per dos motius. L’endemà del primer gran naufragi a la Mediterrània de 800 persones a l’abril del 2015 es va crear Stop Mare Mortum d’una manera espontània, entre gent que veníem de les organitzacions i que vam decidir reaccionar. Després va arribar la gent de “Casa nostra, casa vostra”, amb una empenta i una campanya espectaculars i amb una capacitat de mobilització molt diferent a la de Stop Mare Mortum, perquè ells són gent que venen dels camps de refugiats i coneixien gent de comunicació. Probablement no hem aconseguit que vinguin els refugiats que volíem que vinguessin, però sí que hem aconseguit frenar les dinàmiques de racisme i xenofòbia que hi havia en aquest país, i hem aconseguit aïllar els irreductibles. Aquí s’ha fet una campanya d’educació per a la ciutadania espectacular. Això no ha passat fora, ni una cosa ni l’altra, probablement per la tendència a associar-nos que tenim aquí, són dinàmiques diferents. Ara hi ha el “Queremos acoger ¡ya!” a Madrid, però no té ni de lluny la força que té el “Volem acollir ja” aquí. Les respostes que tenim a “Venid ya”, de caràcter xenòfob i racista són molt superiors a les de “Veniu ja!” No vull dir que a la resta d’Espanya hi hagi més racistes que els que tenim aquí, crec que hi ha els mateixos, però la situació ha fet que uns aquí considerin que han de callar i que els altres considerin que han de poder dir el que volen.

Penses que els atemptats d’agost poden modificar aquestes actituds?

Tal com es tracta la informació podria ser. El Govern ha convocat una cimera europea extraordinària a finals d’aquest mes que es diu “Terrorismo e inmigración”. És brutal associar aquestes dues coses automàticament.

Més informació

Comparteix aquest contingut

Whatsapp