a�?Es podria demandar la UE perquA? el sistema de refugi no es pot sotmetre a quotesa�?

21/09/2017 - 14:59

Redacció

Entrevista. Parlem amb Francesc Mateu, director da��Oxfam IntermA?n a Catalunya.

Francesc Mateu (Barcelona, 1961) A�s metge de formaciA? i especialista en medicina tropical. Va comenA�ar a treballar amb Oxfam IntermA?n a Catalunya el 1988 fent de metge a BolA�via, i na��A�s el director des del 2004. ColA�labora tambA� amb Lafede.cat, de la qual va ser president, i A�s vicepresident de la coordinadora estatal da��ONG de cooperaciA? per al desenvolupament (CONGDE).

Mateu va ser un dels impulsors de la plataforma Stop Mare Mortum i de la campanya “Veniu ja!”,A�que uneix mA�s de 350 entitats i que es va posar en marxa el febrer per exigir a la��Estat el compliment de les quotes europees da��acollida de persones refugiades. Oxfam IntermA?nA�acaba de denunciar el Govern central davant de la ComissiA? Europea per haver-les incomplert: quan falten pocs dies perquA? venci el termini de dos anys que es va fixar, el 26 de setembre, nomA�s han arribat a la��Estat 1 de cada 10 de les 17.337 persones que s’haurien da��haver acollit entre les reubicades des da��ItA�lia i GrA?cia (15.888) i les reassentades des dels camps de refugiats de la��ONU habilitats als paA?sos veA?ns a SA�ria (1.449).

Mateu recorda que el drama de persones refugiades que estan arribant a Europa no A�s la��A?nic ni el mA�s greu que estA� passant al mA?n, i per aixA? ni entA�n ni accepta el que qualifica de mesquinesa de la UniA? Europea i de la��Estat espanyol. a�?La gent que estA� fugint del NA�ger i de NigA?ria i han anat a parar al llac Txad parteixen da��una situaciA? gairebA� pitjor i arriben a un paA�s que no tA� cap capacitat de fer prA�cticament resa�?, posa com a exemple. a�?Em desespera de veritat que havent-hi solucions no es faci, que podent-ho fer, no ho fem. AixA? A�s el que em desespera del cas europeua�?, conclou.

Les quotes es van posar en marxa com a mesures suposadament da��emergA?ncia i de solidaritat, perA? no han estat rA�pides ni generoses. Com les valores?

La valoraciA? A�s negativa per forA�a. En el cas de la��Estat espanyol, la��acceptaciA? va ser a contracor i sa��ha vist posteriorment que va ser una acceptaciA? totalment forA�ada. Estem en la��11% de compliment i aixA? A�s quatre vegades per sota dels paA?sos que tenim abans, perquA? els paA?sos que tenim desprA�s sA?n els que han passat de tot, sA?n els insubmisos: bA�sicament PolA?nia, Hongria i la RepA?blica Txeca.

En nA?meros rodons, han arribat una de cada deu persones

SA�. De fet, ha comenA�at una campanya de la coordinadora estatal da��ONG per al desenvolupament molt divertida. Diu: “He tret un 1 a la��examen i penso aprovar, he fet deu operacions perA? nomA�s ma��ha sobreviscut un pacient, perA? estic molt content.” I hi posa: a�?Orgullo de incumplir.a�?

Espanya no les ha complert ni de bon tros, perA? tampoc el conjunt de la UniA? Europea. Per quA? han fracassat?

Han fracassat perquA? no hi ha voluntat polA�tica, A�s evident. Podria arribar a entendre que reubicar gent fos complicat, perA? reassentar A�s molt fA�cil i no ho han fet. La��Estat podria acollir en un mes les 1.449 persones que es va comprometre a reassentar des dels paA?sos veA?ns a SA�ria. SA?n persones que estan registrades per Nacions Unides: hi vas, les reculls i punt. CanadA� en tres mesos en va acollir 32.000. Si em preguntes per quA? no han volgut reassentar, et serA� sincer: no en tinc ni idea i no ho entenc. No entenc per quA? no han complert una cosa tan senzilla de complir i mira que ho he intentat entendre i na��he preguntat els motius, perA? sempre ma��han donat excuses.

En el cas de les reubicacions, hi poden haver influA?t problemes tA?cnics?

SA�, segur que hi ha una part de problemA�tica tA?cnica en les reubicacions. GrA?cia tA� una capacitat limitada i va rebre una quantitat brutal de persones, moltes de les quals no coneixen cap idioma europeu. Tothom circulava una mica amunt i avall; estic segur que hi ha gent que ha fet papers i quan els han anat a buscar no els han trobat enlloc. TA� la seva complexitat, ho hem de reconA?ixer, perA? a GrA?cia hi ha ara unes cinquanta mil persones que podrien venir perA? que estan allA�, aturades. Tenim protocols molt estrictes i ni poden venir ni hi podem fer res, perquA? hi van arribar desprA�s da��una data determinada o perquA? no sA?n de la nacionalitat que volem. NomA�s volem sirians perquA? pensem que la��A?nic conflicte que hi ha al mA?n A�s el de SA�ria i na��hem oblidat molts altres.

Com ho valores en conjunt?

A�s una pena perquA? el desplaA�ament global era un dels temes da��aquest segle, i no haver guanyat una batalla tan clara com la dels refugiats ens posa a partir da��ara un problema immens que no sA� com abordarem. Si hem sigut incapaA�os que arribin 17.000 persones a Espanya que venen da��una guerra que ha vist tothom, quA? farem quan hA�gim da��abordar el desplaA�ament global de migrants econA?mics, de migrants del canvi climA�tic, de migrants polA�tics, de tot tipus de migrants? Suo nomA�s de pensar-ho. I per aixA? a Oxfam IntermA?n pensA�vem que aquesta lluita era estratA?gica, no perquA? sigui la��A?nica que hi ha al planeta ni la mA�s dramA�tica, sinA? perquA? era bA�sic guanyar aquesta batalla per abordar la segA?ent, perquA? la segA?ent la��haurem da��abordar: amb el nombre de desplaA�ats que hi ha al mA?n, aquesta qA?estiA? estarA� sobre la taula de manera continuada. I no ho aconseguirem.

Oxfam intermA?n ha demandat el Govern central davant de la ComissiA? Europea. Li veieu recorregut legal o A�s una mesura mA�s aviat simbA?lica?

Ja ho veurem, podria ser que fos simbA?lica. Hem fet dues demandes. La primera demana al Govern espanyol que compleixi. Aquesta, com et pots suposar, A�s simbA?lica, perquA? farA� el que li doni la gana, com fins ara. La segona podria tenir recorregut, perquA? demana a la ComissiA? Europea que li digui a Espanya que compleixi, com ha fet amb PolA?nia, Hongria i la RepA?blica Txeca. Si la ComissiA? exigeix a Espanya aquesta setmana que compleixi, el dia 26 no sa��acaba la seva responsabilitat legal ni les seves obligacions. PerA? ens cal que la ComissiA? respongui abans. La ComissiA? ho ha fet altres vegades, perA? suposo que entraran en joc elements polA�tics i no ho sA�, sincerament, si ens juguen a favor o en contra. En A?ltima instA�ncia, hi ha altres coses que es poden acabar denunciant, com el fet que el sistema de refugi no es pot sotmetre a quotes.

a�?Espanya A�s la��alumne avantatjat de la UE fent trampes a la ConvenciA? de Ginebraa�?

QuA? penses da��aquest sistema?

Des da��aquest punt de vista, la��actitud da��Europa A�s absolutament mesquina. Vam fer la ConvenciA? de Ginebra desprA�s da��haver patit la II Guerra Mundial perquA? ens poguessin acollir allA� on anA�ssim, i la primera vegada que la��hem hagut da��aplicar al revA�s hem fet totes les trampes que hem pogut. De fet, la��Estat espanyol A�s la��alumne avantatjat da��aquesta escola amb el tractament que estA� donant des de fa anys a la frontera sud, que no tA� res a veure amb la ConvenciA? de Ginebra. Espanya A�s la��alumne avantatjat, Europa simplement ha copiat el que Espanya ha aprA?s des de la crisi dels cayucos del 2008 per intentar blindar al mA�xim la seva frontera. A�s alA�lucinant que amb tota aquesta crisi la��A?nica frontera terrestre de la UE A�s la��espanyola i no hi ha entrat ningA?. I la gent sa��ha llanA�at al mar. Ara tenim un exemple per comparar: Bangladesh no sa��ha plantejat mai de tancar la frontera a la gent que estA� fugint de BirmA�nia. El Txad no sa��ha plantejat tancar la frontera. Uganda no sa��ha plantejat tancar la frontera del sud del Sudan, ni Kenya, per als que venien de SomA�lia. La resposta de la UniA? Europea A�s absolutament indignant i absolutament mesquina. I parlo a escala legal, no parlo a escala humana.

AixA? podria donar peu a demandar la UniA? Europea en el seu conjunt?

Jo crec que sA�. Crec que hi ha espai per fer una demanda contra la UniA? Europea. Sa��hauria de veure.

Ho esteu estudiant?

No ho estem estudiant encara, perA? ho haurem de posar sobre la taula.

Al web de “Veniu ja!” heu anat fent un cA?mput diari de les persones que arribaven. Com la��heu pogut fer tenint en compte que el Govern ha donat informaciA? amb comptagotes?

Hem actualitzat “Veniu ja!” en la mesura que tenA�em les dades, perA? els mecanismes da��informaciA? da��arribada de refugiats tambA� sA?n alA�lucinants. He intentat que el Ministeri de la��Interior ma��avisA�s i no he aconseguit parlar amb ningA?. NomA�s vivim de les notes de premsa que publica, i les publica el dia que vol. Hi ha notes que les treu el mateix dia i altres, dies desprA�s. A vegades anuncien que han arribat 22 refugiats, per posar un exemple, i a la setmana segA?ent sa��han convertit en 18. Han desaparegut 4 persones. Ni tan sols es prenen seriosament aquestes xifres. A�s tot molt impresentable.

Quin era la��objectiu de “Veniu ja!” i com ha anat la campanya?

La��objectiu era aconseguir com sigui que vinguin, i que la gent tinguA�s la sensaciA? que tanta mobilitzaciA? per la��acollida de refugiats servia da��alguna cosa. La mobilitzaciA? a casa nostra ha sigut espectacular i no ha tingut rA?plica a la��Estat. VolA�em que arribessin com a mA�nim 5.000 persones, i analitzant aixA� la campanya ha estat un fracA�s absolut, tot i que des del febrer, en quA? la vam posar en marxa, i fins ara prA�cticament sa��han duplicat les arribades per dia.

Per quA? creus que la mobilitzaciA? a la resta de la��Estat no ha estat tan forta?

Crec que per dos motius. La��endemA� del primer gran naufragi a la MediterrA�nia de 800 persones a la��abril del 2015 es va crear Stop Mare Mortum da��una manera espontA�nia, entre gent que venA�em de les organitzacions i que vam decidir reaccionar. DesprA�s va arribar la gent de “Casa nostra, casa vostra”, amb una empenta i una campanya espectaculars i amb una capacitat de mobilitzaciA? molt diferent a la de Stop Mare Mortum, perquA? ells sA?n gent que venen dels camps de refugiats i coneixien gent de comunicaciA?. Probablement no hem aconseguit que vinguin els refugiats que volA�em que vinguessin, perA? sA� que hem aconseguit frenar les dinA�miques de racisme i xenofA?bia que hi havia en aquest paA�s, i hem aconseguit aA?llar els irreductibles. AquA� sa��ha fet una campanya da��educaciA? per a la ciutadania espectacular. AixA? no ha passat fora, ni una cosa ni la��altra, probablement per la tendA?ncia a associar-nos que tenim aquA�, sA?n dinA�miques diferents. Ara hi ha el “Queremos acoger A?ya!”A�a Madrid, perA? no tA� ni de lluny la forA�a que tA� el “Volem acollir ja” aquA�. Les respostes que tenim a “Venid ya”,A�de carA�cter xenA?fob i racista sA?n molt superiors a les de “Veniu ja!” No vull dir que a la resta da��Espanya hi hagi mA�s racistes que els que tenim aquA�, crec que hi ha els mateixos, perA? la situaciA? ha fet que uns aquA� considerin que han de callar i que els altres considerin que han de poder dir el que volen.

Penses que els atemptats da��agost poden modificar aquestes actituds?

Tal com es tracta la informaciA? podria ser. El Govern ha convocat una cimera europea extraordinA�ria a finals da��aquest mes que es diu a�?Terrorismo e inmigraciA?na�?. A�s brutal associar aquestes dues coses automA�ticament.

Més informació

Comparteix aquest contingut

Whatsapp