En falten més de quinze mil

21/09/2017 - 13:11

Redacció

Asil. L’Estat ha incomplert de manera flagrant els compromisos de refugi amb la Unió Europea. Només ha arribat 1 de cada 10 persones de les 17.337 que havia d‘acollir en 2 anys.

Havien de ser exactament 17.337 persones refugiades i no s'ha arribat ni a les 2.000. El Govern central ha acollit a l’Estat només l’11% de les persones que fa dos anys es va comprometre a reubicar des d’Itàlia i Grècia i a reassentar des dels països veïns a Síria en el marc de les mesures que va posar en marxa la Unió Europea per alleujar la càrrega dels països més afectats per l’èxode sirià i els fluxos migratoris procedents d’altres països. Quan està a punt de vèncer el termini fixat per la Unió Europea (UE), el dia 26 de setembre, només han arribat a l’Estat pràcticament 1 de cada 10 persones que havien de venir. En falten més de 15.000.

Les mesures per respondre a la crisi humanitària de persones refugiades que va aprovar el Consell Europeu el 2015 eren mecanismes d’emergència i de solidaritat, però finalment no han estat ni una cosa ni l’altra. Ni els processos de reubicació i reassentament s’han fet ràpid ni s’han completat. En conjunt, i segons les darreres dades d’aquest mes de la Comissió Europea, s’han reubicat 28.239 persones i se n’han reassentat 17.305, cosa que suposa un 25% del total. En falten per acollir 3 de cada 4: 131,706 de les 160.000 a reubicar dins de la UE i 2.695 de les 20.000 a reassentar des de camps de refugiats.

El sistema de reubicació, que suposa traslladar persones necessitades de protecció internacional d’un estat europeu a un altre, ha estat controvertit des que la Comissió Europea el va proposar, perquè reduïa el dret d’asil a quotes i perquè suposava una gota d’aigua en un oceà en una època en què al voltant de 20.000 persones transitaven a diari per diferents punts del continent europeu. Les quotes no només són restrictives pel que fa al nombre, també ho són quant a nacionalitats: només  tenen dret a ser reubicades les persones sirianes, eritrees i iraquianes, perquè la taxa de reconeixement de les seves sol·licituds d’asil a la UE és superior al 75%.

El Consell Europeu va adoptar els compromisos de reubicació en dues tongades, el 14 i el 22 de setembre de 2015, i per ajudar els tres països europeus que més persones refugiades havien rebut en aquell moment en els seus territoris: Grècia, Itàlia i Hongria. Les quotes que havia d’assumir cada un dels països restants es van calcular en funció del producte interior brut (PIB) i la població de cadascun, matisada per la taxa d’atur i l’esforç previ en asil. A canvi, cada país rebia 6.000 euros per persona reubicada.

Pel seu pes relatiu a la UE, Espanya és el tercer país que més n’havia de rebre, després d’Alemanya i França, al voltant del 12% del total: 15.888 persones (a les quals s’afegeixen les 1.449 que havia de reassentar des del Pròxim Orient, 17.337 en total). Itàlia no hi participava per raons òbvies i la Gran Bretanya se’n va mantenir al marge.

Amb tot, Hongria va decidir no formar-ne part. Les 54.000 persones que es preveia reubicar des d’aquest país no s’han assignat en aquests dos anys, per la qual cosa es considera com a compromisos legalment obligatoris, susceptibles de ser objecte d’un procés d’infracció de la Comissió Europea en cas de no complir-se, només les quotes que es van assignar de refugiats atrapats a Grècia i Itàlia.

Des d’aquest punt de vista, l’Estat hauria d’haver reubicat almenys 9.323 persones. N’és la xifra legalment obligatòria, la resta –les 6.565 no assignades des d’Hongria— són “possibles”. El Govern central ho va acceptar a contracor i no s’hi va esforçar: al maig del 2016, cinc mesos després de posar-se en marxa les mesures, havia reubicat només 18 persones. Un any després, a finals del setembre del 2016, només 363, menys del 4%. Al juny passat, tres mesos abans de vèncer els dos anys de termini, 886, menys del 10%.

El 15 de setembre havien arribat a l’Estat 1.279 persones refugiades, només el 13,7%, i moltes menys de l’equivalent a les 2.000 places per allotjar-les que l’Estat ja havia habilitat. És aquest incompliment en concret, l’únic vinculant, el que Oxfam Intermón ha denunciat davant la Comissió Europea, amb l’esperança que l’executiu comunitari forci Espanya a complir els compromisos i les obligacions de l’Estat segueixin vigents més enllà del 26 de setembre (mireu entrevista amb Francesc Mateu, director d’aquesta entitat).

Espanya, a la cua d’Europa

Espanya no és l’únic país que ha incomplert de manera flagrant els compromisos, com ha denunciat l’Ajuntament en l’informe de govern “Diagnosi refugi Barcelona”. Els països del Visegrad (Polònia, Hongria i la República Txeca) els han desobeït, i el balanç de Bulgària, Romania i Croàcia és encara pitjor. Però Espanya és a la cua del conjunt de països i molt per darrere dels països grans. Com a exemple, una dada: Portugal, amb menys població i PIB, ha acollit més persones que Espanya (1.433) i ha complert els compromisos en un 48,5%. Alemanya els ha complert en un 25,5% i França en el 19.7%.

Des que es van posar en marxa les quotes, el flux migratori no s’ha aturat, tot i que després de l’acord entre la UE i Turquia del març del 2016 s’ha desplaçat més cap a Itàlia. Des que va començar aquest any, més de 93.000 persones han arribat a les costes d’aquest país, un 6% més que durant el mateix període de l’any passat.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp