a�?Els europeus no teniu ni idea de com A�s de poderA?s un passaporta�?

17/11/2017 - 12:40

Redacció

Entrevista. Parlem amb Kim Abdi, refugiada somali i experta independent en refugiats trans i protecciA? internacional.

Farah Abdullahi Abdi (Beledweyne, SomA�lia, 1995) va arribar a Malta procedent de Kenya la��any 2012 desprA�s de viatjar durant nou mesos a travA�s d'Uganda, el Sudan del Sud, LA�bia i la MediterrA�nia. Tenia nomA�s 16 anys i va sobreviure amb prou feines a la duresa del trajecte i a les mA�fies que trafiquen amb A�ssers humans. La histA?ria del que li va passar a aquell noiet i els motius que el van empA?nyer a deixar la seva famA�lia els va explicar en el llibre 'Never arrive', que va publicar el 2014, i del qual destina el 20% de les vendes a la comunitat de refugiats de Malta.

Les penA?ries el van fer crA�ixer, escriure el va ajudar a superar els traumes i arribar a Europa li ha permA?s ser lliure, sentir-se segur i dur a terme el procA�s de transiciA? de gA?nere. En Farah A�s ara la Kim, una dona de 23 anys que resideix a BerlA�n amb la seva parella i que lluita per la dignitat dels migrants i pels drets dels menors que, com ella, fugen sols buscant seguretat. Diu que A�s afortunada i, sA�, el que ha viscut els darrers cinc anys sona una mica a conte de fades: va tenir un blog al diari Malta Today i ara escriu al Telegraph; Forbes la��ha inclA?s a la llista de personalitats menors de 30 anys mA�s influents da��Europa, i ha guanyat un parell de premis, un dels quals promogut per la reina da��Anglaterra. a�?Quan la vaig conA?ixer, el 2016, vaig pensar: a�?Fa tan sols quatre anys era en una barca petita creuant la MediterrA�nia i ara soc al palau de Buckingham! Estic somiant?a��a�?.

Per poder ser qui volia ser i estar en pau amb ella mateixa, va haver de deixar la seva mare, amb qui mantA� una relaciA? complicada i un contacte freqA?ent. a�?La��estimo amb tot el meu cor, tant si ma��accepta com si no. Penso que A�s la dona mA�s increA?ble del mA?n, potent i molt fortaa�?, afirma. Ha tingut la sort de trobar-ne pel camA� dues da��adopciA?, que la protegeixen aquA� com ho va fer ella quan la va deixar marxar: la comissA�ria europea Cecilia MalmstrA�m i la presidenta de Malta, Marie-Louise Coleiro Preca. Ens ho explica a la seu de la��AssociaciA? Acathi, durant una estada a Barcelona per assistir a una reuniA? de treball sobre refugiats menors da��edat i LGBTI organitzada per Asil.cat.

Vas denunciar en el teu blog de Malta Today que si haguessis disposat da��un visat ta��hauria costat poc mA�s de 400 euros volar a Londres. I en canvi…

A�s que A�s molt complicat. Quan vens de SomA�lia, un paA�s sense govern, i que ha estat en crisis durant els darrers 27 anys, no tens un passaport que sigui reconegut. A�s impossible obtenir un visat, A�s impossible viatjar a Europa, perquA? tots els paA?sos tenen por que si hi anem demanarem asil. No A�s com tenir un passaport espanyol i europeu i anar allA� on vulguis. Per a nosaltres, implica dur a terme un viatge molt difA�cil, per estar fora de perill. Un simple document et pot canviar la vida, i molta gent a Europa no sap com A�s da��important tenir-lo. Ara viatjo molt. Encara no tinc la ciutadania europea, perA? tinc un document de viatge per a refugiats de Malta i cada vegada que vaig a la��aeroport miro els europeus amb els seus passaports i penso: a�?No tenen ni idea de com A�s de poderA?s aquest document!a�?.

I suposo que tenies els 400 euros per viatjar.

Vaig gastar 12.000 euros en un viatge de nou mesos de patiment, durant el qual em van empresonar i no sabia si moriria. Vaig gastar 12.000 euros quan en podria haver gastat 400 i viatjar tranquilA�lament en un aviA? i en vuit hores aterrar a Londres.

a�?A Kenya tenia tot el que volia, no vaig marxar per diners, vaig marxar per ser feliA�a�?

Parles molt de la teva mare en els teus escrits. Tenies nomA�s 16 anys, perA? et va deixar marxar.

Em va deixar marxar perquA? jo era molt infeliA�, em moria lentament, perquA? A�s molt difA�cil ser transgA?nere, gai, LGBTI a Kenya, a SomA�lia, a la��A�frica, fins i tot ho A�s encara a alguns paA?sos europeus. Em moria lentament. Molta gent a Europa pensa que si venim A�s per prendrea��ls els llocs de treball i prendrea��ls els diners. No vaig marxar per diners, a Kenya tenia tot el que volia, vaig marxar per ser feliA�. Em moria lentament en una casa segura, envoltada per la meva famA�lia, encara que no poguessin entendre el meu dolor i que jo no els ho poguA�s explicar.

No podries haver esperat a ser mA�s gran?

Ja volia marxar quan tenia 12 anys! Ho vaig dir ja aleshores i la meva mare no em va deixar. Em va dir: a�?EstA�s boig! PerA? si encara no et deixo anar sol a la��escola, quan estA� a dues parades de casa, i pretens creuar sis paA?sos i el mar!a�?. PerA? quatre anys desprA�s, quan en vaig fer 16, seguia sent el mateix i volia marxar. Ella no va entendre en aquell moment perquA? marxava. PerA? va veure la tristesa en la meva mirada, perquA? estava realment molt, molt, deprimit.

Et va ajudar?

SA�, amb els diners, evidentment jo no en tenia. Ella va ser la que em va ajudar.

A�reu conscients que el viatge seria tan dur com va ser?

Esperava que fos difA�cil, perA?…A� A�s com quan tens algA? proper que tA� cA�ncer. Els pots entendre, et pot saber greu per ells, els pot ajudar perA? en realitat no tens ni idea de com se senten i quA? suposa passar per una experiA?ncia aixA�. De manera que quan vaig comenA�ar el viatge sabia que seria dur, que podria ser difA�cil, perA? no descobreixes com pot ser fins que no ho passes. I A�s realment molt difA�cil.

Et feia por?

Vaig passar por a vegades, perA? mirant-ho ara en perspectiva ma��adono que quan nomA�s penses a sobreviure dia a dia, la por A�s la darrera cosa que tens al cap. NomA�s penses a sobreviure: Com ma��ho farA� avui? EstarA� viu demA�? Les coses passen tan rA�pid!: ta��has de moure da��un lloc a la��altre, ta��has da��amagar, ta��has de ficar en un camiA?, has de pagar aixA? i aixA? altre, A�s tot tan rA�pid que no tens temps de pensar ni de sentir res.

Quin aprenentatge en vas treure?

Ara, quan miro enrere, penso que va ser el pitjor que et pot passar, perquA? aixA? no ta��ha de passar quan tens 16 anys. Un noi de 16 anys ha de tenir la��oportunitat de viure la seva infantesa, da��anar a escola, de ser estimat i de tenir la llibertat de fer qualsevol cosa. PerA? si no haguA�s estat per aquest viatge, no seria la persona adulta responsable que soc avui. Tinc 23 anys perA? A�s com si en tinguA�s 40.

Com va ser la��arribada?

Vaig arribar a Europa quan tenia gairebA� 17 anys i no va ser arribar i sentir-me fora de perill, com a casa, amb algA? que et protegeixi. A molts paA?sos europeus, fins i tot els nA?rdics, aixA� que fas els 18 anys ja no tens els luxes de ser menor. Un jove de 18 anys europeu potser encara A�s a casa els pares, i pot estudiar i anar a la universitat, i estalviar i potser independitzar-se quan en tA� 24 o 25. PerA? nosaltres, quan fem 18 anys deixem el sistema i has de pagar el lloguer, la��electricitat, la��aigua, la roba, els transports, com si ja fossis un adult. O sigui que fins i tot estant a Europa has de crA�ixer molt rA�pid, no hi ha ningA? que ta��ajudi i has de ser molt responsable. Altres joves de la teva edat potser estan estalviant per comprar-se el prA?xim iPhone o per pagar-se unes vacances i tu estA�s pensant que has de treballar. A Malta jo tenia tres feines: treballava de rentaplats, da��intA?rpret i traductor per al Govern en entrevistes da��asil i treballava netejant cases, tot per guanyar prou diners per viure en seguretat, en el meu propi pis. Va ser molt difA�cil perA?, alhora, em va fer forta i independent i em va fer no dependre de ningA?.

Ets molt positiva…

No sempre. Per descomptat, soc un A�sser humA� i hi ha dies que em preguntava com podria superar-ho, perA? amb una vida aixA� no pots tenir gaires dies dolents. Et queixes avui i demA� ta��has de llevar, dutxar-te, anar a treballar i continuar lluitant la vida.

Has escrit que el teu lema A�s: a�?Treballa dur i somia en grana�?.

AixA� A�s. Amb el meu llibre, amb el meu blog, amb els viatges, volia demostrar a Europa i al mA?n que els refugiats no som inA?tils. Volia demostrar que som A�ssers humans, que ens podem integrar, podem treballar dur i podem contribuir. Jo vaig comenA�ar a pagar impostos tres mesos desprA�s da��arribar a Malta, o sigui que ja li estava aportant al paA�s i no “traient-li”. PerA? desprA�s de fer tot el que he fet ja no sento que hagi de demostrar res a ningA?. Aquesta A�s la meva vida i la visc de la manera com vull. Si ma��accepten, perfecte, i si no, tant me fa.

a�?Europa no A�s el paradA�s, especialment si ets negre, si ets refugiat, si ets transgA?nere i si ets musulmA�a�?

A�s Europa com esperaves?

No. No A�s el paradA�s. A�s molt diferent del paradA�s, especialment si ets negre, especialment si ets refugiat, especialment si ets transgA?nere, especialment si ets musulmA�. A�s molt molt difA�cil.

El viatge de Farah a Kim ha estat difA�cil?

La transiciA?, no gaire. Penso que a Europa he estat mA�s ben acceptada com a dona trans que com a dona negra. AixA? ha estat aixA� especialment a Malta. AllA� hi ha molt racisme. Et diuen que ta��acceptem per ser trans, cap problema, aquest paA�s accepta gent LGBTI, perA? ets negra i, per tant, no hauries da��escriure un llibre, no hauries de tenir un blog, hauries da��estar netejant, hauries de treballar en restaurants, hauries de treballar en la recollida da��escombraries, aquestes sA?n les feines i el lloc que et pertoca. No ho vaig poder suportar mA�s i fa un any em vaig mudar a BerlA�n. Na��estava farta. A SomA�lia i a Kenya em tornava boja perquA? la gent no ma��acceptava a causa de ser LGBTI. I a Malta la gent ma��acceptava per ser LGBTI perA? no acceptava el meu color de pell. Vaig passar da��un extrem a la��altre.

Has patit discriminaciA? pel fet de ser musulmana?

Jo no porto el hijab perA? a vegades mea��l poso. Vaig arribar a BerlA�n el desembre passat, dos dies desprA�s de la��atac a Charlottenburg [la��atropellament massiu que va causar 12 morts el 21 de desembre de 2016 en un mercat de Nadal da��un districte de BerlA�n]. No havia anat a la perruqueria i duia el cabell poc arreglat, i com que tenia una cita em vaig posar el mocador. Estava esperant el metro quan una dona sea��m va acostar i em va comenA�ar a cridar que havia de tornar al meu paA�s. En cinc minuts ja hi havia almenys deu persones envoltant la dona i dient-li que trucarien a la policia si no callava. I la van fer marxar. La diferA?ncia entre Alemanya i Malta A�s que allA�, si em passA�s alguna cosa aixA�, sa��hi afegirien deu persones mA�s per cridar-me que marxA�s.

Es una qA?estiA? de Malta o penses que estA� mA�s estA?s a Europa?

Penso que passa a da��altres llocs, perA? menys. Fins i tot a BerlA�n passa, perA? en unes A�rees determinades, i jo no hi vaig. En una gran ciutat pots viure on vulguis, i jo a BerlA�n em sento a casa, em sento molt estimada i amb el suport de la gent. PerA? si vius en una illa petita o en un poblet, sigui on sigui, no hi ha on fugir.

Has pogut superar tots els traumes?

Durant els quatre anys que vaig passar a Malta vaig fer terA�pia. A Malta hi ha racisme, perA? si vols suport, en tens, i jo en vaig tenir molt, vaig tenir psicA?legs, vaig poder fer moltes coses i vaig poder escriure un llibre amb la��ajuda del Govern, i na��estic molt agraA?da. PerA? vivia el racisme de manera quotidiana i sabia que Malta no era el meu lloc. Vaig treballar molt per estalviar i marxar-ne. Ara fa un any que soc a BerlA�n i ha estat la millor experiA?ncia de la meva vida. He comenA�at la transiciA? fA�sica i a Alemanya tinc asseguranA�a i tinc hormones, metge i terA�pia de franc. Tinc tot el suport que necessito per fer la transiciA? segura, tant emocionalment, mentalment com fA�sicament.

a�?Per a mi, feminisme vol dir maquillatge i pentinats, talons alts i fer-me les ungles, i ho gaudeixo moltA�ssima�?

Com et fa sentir ser una dona?

Adoro ser una dona! Avui he anat a Sephora, la gran botiga de maquillatge, perquA? no na��hi ha a BerlA�n, i ma��he tornat boja. Ser una dona significa coses diferents per a gent diferent. Jo ma��odiava per ser femenina perquA? pensava que si era massa femenina no soc feminista, perquA? ser feminista suposa lluitar pels drets de les dones, ser com els homes, ser molt forta. PerA? la meva professora a Malta em va dir que ningA? pot definir quA? A�s feminisme. Per a mi, feminisme vol dir maquillatge i pentinats, talons alts i fer-me les ungles, i ho gaudeixo moltA�ssim. I em fascina anar a comprar maquillatge o sostenidors. Soc com un nen en una botiga de caramels. A�s bonic ser una dona!

Has escollit el teu nom. Per quA? Kim?

Per la Kim Kardashian, A�s el meu A�dol! Des de molt jove he estat molt femenina, no sA?n les hormones que ma��han fet aixA�. Tenia un cul gros i la veritat A�s que tenir un cul gros sent un nen era molt difA�cil. Odiava el meu cos, aleshores, pregava a DA�u perquA? mea��l reduA�s, perA? ara A�s el millor que ma��ha passat. I a la Kim li ha passat una cosa similar i li agraden les mateixes coses que a mi, el maquillatge, els pentinats… Encara no la��he coneguda. Potser em trobarA� amb el president Obama la��any vinent i li demanarA� que em posi en contacte amb ella.

Vist amb perspectiva, tornaries a fer el mateix?

SA�.

Fins i tot els nou mesos de viatge a Europa?

No canviaria res, perquA? tot el que vaig passar em va ensenyar tot el que tinc ara. I avui ho aprecio deu vegades mA�s. Dono gracies a DA�u, a qui sigui, per haver-me beneA?t. A Alemanya he trobat la��amor de la meva vida. Vaig deixar Kenya perquA? volia ser lliure, volia sentir-me segura i ser feliA�, i perquA? volia trobar la��amor de la meva vida. I ho he fet tot.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp