Els CIEs, espais de sofriment inútil

11/06/2018 - 15:17

Redacció

Immigració. El 62% de les persones internades en els centres d'internament d'estrangers (CIE) durant el 2017 van ser posades en llibertat davant la impossibilitat de ser expulsades.

Segons les dades que recull l’informe del Servei Jesuïta a Migrants (SJM) sobre la situació als centres d'internament d'estrangers (CIE), l’any 2017, 8.814 persones van ser internades en un CIE, un 16% més que l’any anterior, i després de patir una mitjana de 26,63 dies internes, un 62% d’aquestes persones, finalment, van haver de ser posades en llibertat, en la majoria dels casos per la impossibilitat d’identificar-les i poder-les retornar als països d’origen. Per als autors de l’informe, el baix percentatge de devolucions i expulsions efectives des dels CIEs implica un patiment desproporcionat de les persones internes. Per aquest motiu, reivindiquen el tancament dels CIEs i demanen una política migratòria que posi l’accent en l’acollida.

“Ens hem de fer càrrec que les persones que passen pel CIE es troben en una situació de màxima vulnerabilitat i precarietat i, encara que acabin sent posades en llibertat, arrossegaran un patiment que té fortes conseqüències sobre les seves possibilitats futures”. En la presentació de l’informe a Barcelona, la directora de la Fundació Migra Studium, entitat del SJM, M. Carmen de la Fuente, denuncia el sofriment evitable a les persones internes i defensa que les respostes no passin pels CIEs, sinó que s’articulin alternatives a la detenció de les persones acabades d’arribar com, per exemple, centres de primera acollida dignes. També que s’obrin vies legals que permetin a les persones entrar regularment al territori i possibilitar una estada segura que obri portes a la inclusió.

Algerianes i marroquines, amb més números per ser expulsades

Josep Buades, coordinador de l’informe, explica que la lectura de les diverses dades que recull l’informe mostra una dinàmica de CIE-Frontera, és a dir, que són utilitzats com a espais de contenció de les migracions per portar a terme ràpides repatriacions de persones tot just desembarcades de pasteres, amb menors garanties i, sovint, sense possibilitat d’identificació de persones vulnerables i amb necessitats de protecció.

A l’Estat espanyol, la nacionalitat més habitual als CIEs és l’algeriana, amb un 31%, seguida de la marroquina, amb un 18%, Costa d’Ivori, amb un 14%, i Guinea i Gàmbia, ambdues amb un 9%. En canvi, al CIE de Barcelona, després de les persones algerianes, les més habituals són de Guinea Equatorial i Costa d’Ivori.

Però no totes tenen la mateixa sort. Buades assenyala que el percentatge més alt de repatriacions forçoses es produeix entre la població marroquina (86%), ja que s’observa més facilitat a l’hora d’identificar-los. Mentre que la població subsahariana és la que menys probabilitats té de ser expulsada perquè és molt difícil comprovar la nacionalitat declarada. De fet, cal destacar que a la segona meitat del 2017, quan augmenta considerablement l’entrada de persones marroquines i algerianes, pràcticament es deixa d’internar les persones subsaharianes perquè probablement ja saben que no podran acabar sent expulsades.

Visites als CIEs

El Servei Jesuïta a Migrants (SJM) és una xarxa d’entitats que treballen en l’acompanyament a persones migrants i en la defensa dels seus drets. Entre les seves accions, disposa d’equips de voluntaris i voluntàries que visiten persones internes a diversos CIEs de l’Estat espanyol, tant per acompanyar-les com per observar el respecte als seus drets, i també detectar i prevenir possibles vulneracions de drets.

Concretament, l’any 2017 els diversos equips del SJM van visitar 674 persones internes de 42 nacionalitats, i van identificar i acompanyar persones vulnerables i desprotegides a 5 CIEs: Aluche (Madrid), Zona Franca (Barcelona), Sapadors (València), La Piñera (Algesires) i Isla de las Palomas (Tarifa).

La vulnerabilitat de les persones internes

De la tasca que fan i de la realitat que es troben les persones voluntàries que visiten els CIEs, Margarita García O’Meany, coordinadora del grup de visites de Migra Studium, denuncia els casos de persones amb situació de vulnerabilitat que es troben, especialment la presència de menors, alguns dels quals no són identificats com a tals. També els problemes de salut física i mental que pateixen alguns interns, així com la difícil comprensió de la seva situació jurídica o les dificultats per accedir a serveis com els d’intèrpret.

En aquest sentit, José Javier Ordóñez, advocat que assessora el grup de visites de Migra Studium, ha recordat que els jutges de control i el mateix Defensor del Poble han dictat interlocutòries o emès recomanacions pel que fa a la necessitat de garantir els drets de les persones internes. Per aquest motiu, demanarien al nou ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que escolti els jutges de control perquè li puguin explicar quines són les mancances que han detectat. També que escolti els mateixos treballadors dels centres, les ONGs involucrades i, fins i tot, les persones internes. Tots ells li podrien transmetre les problemàtiques que hi ha de primera mà.

Documents de veïnatge per evitar l’internament

La violació dels drets i les llibertats bàsiques de les persones als CIEs també ha estat denunciada per l’Ajuntament de Barcelona que n’ha demanat reiteradament el tancament.

Per evitar l’internament als CIEs dels veïns i veïnes en situació irregular, des del mes de novembre passat l’Ajuntament de Barcelona emet un document de veïnatge. Aquest document, que té una validesa de dotze mesos des de la data d’emissió i es pot sol·licitar a qualsevol de les oficines d’atenció ciutadana, permet acreditar l’arrelament a la ciutat dels veïns i veïnes que el sol·licitin, cosa que, des del punt de vista jurídic, és un element determinant per resoldre el procediment d’expulsió amb una sanció econòmica en comptes d’una sanció d’expulsió.

A més, amb un informe d’aquestes característiques és possible denunciar les possibles vulneracions de drets fonamentals en cas de decretar-se l’expulsió i/o internament d’una persona arrelada a la ciutat, tant a través de les instàncies estatals com de les europees i/o organismes internacionals.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp