El viatge educatiu

28/07/2017 - 12:36

Redacció

Refugi. Al llarg dels dos darrers anys s’han generat un bon nombre de recursos pedagògics per treballar amb joves i infants la temàtica del refugi i les migracions forçades. Entitats i centres exploren com potenciar-los el pròxim curs.

Al llarg dels darrers dos anys, les entitats han generat un bon nombre de recursos per treballar a les aules i als espais d’educació no formal la temàtica del refugi i les migracions forçades. Es tracta de generar una visió crítica i informada que permeti entendre les causes i les conseqüències d’una realitat que és global, però que està connectada a escala local. Entitats i centres educatius valoren ara quin és l’impacte d’aquests materials i exploren vies per fer xarxa i treballar d’una forma més col·laborativa. L’objectiu de tots és el mateix: que la formació sigui un viatge que porti a l’acció transformadora.

El curs 2016-2017 a Barcelona ha estat marcat pel refugi. Aquesta va ser la temàtica d’enguany de l’Audiència Pública als nois i les noies i el motiu pel qual es va crear la xarxa educativa en suport de les persones refugiades “Obrim fronteres”, es va elaborar la guia didàctica Entreterres o es va desenvolupar la campanya de sensibilització “Persones que es mouen”. De cara al que començarà al setembre, els centres educatius de la ciutat disposen de molts recursos per treballar a l’aula. N’hi ha molts i diversos, fins al punt que els experts consultats asseguren que el repte ara no és generar-ne més, sinó valorar l’impacte dels que ja tenim i potenciar-los i fer-los conèixer més.

“Crec que pel que fa a materials ja està tot cobert, tret que no hi hagi un col·lectiu o alguna temàtica que no s’estigui treballant gaire”, afirma David Yubraham Sánchez, tècnic d’educació per a la transformació social de Metges del Món.

Metges del Món va posar en marxa aquesta primavera la campanya “Persones que es mouen”. Per no incidir en aspectes que ja s’estaven treballant, la proposta de l’entitat va evitar centrar-se en les causes que provoquen el desplaçament forçat de persones i va posar el focus en aquí i en nosaltres. En aquest sentit, “Persones que es mouen” proposa una reflexió sobre fronteres en un sentit molt ampli: tant les físiques de l’Estat com d’altres més internes i més desapercebudes, però que posen obstacles a la convivència i a l’acollida digna de les persones que arriben tant en l’àmbit de la salut, dels drets com del gènere.

“El que ens preocupava eren les persones que arribaven i ja estaven aquí”, explica Sánchez. “El que diem és que no es tracta només de ‘benvinguts refugiats’, sinó de tota una sèrie de coses petites, tant pel que fa a serveis com a veïnatge, que al final fan que tinguis una acollida digna o no, des de com et tracten a l’escala de veïns fins a com et tracten quan vas a l’escola a inscriure el teu fill.”

“Persones que es mouen” coincideix amb molts altres recursos educatius en el fet que és una eina que es pot descarregar lliurement i que l’objectiu subjacent de les activitats que proposa és fer moure també la gent. Com en el cas d’Entreterres, una guia educativa sobre migracions a la Mediterrània desenvolupada per EduXarxa per encàrrec del Servei Civil Internacional i la plataforma Stop Mare Mortum, la pregunta clau del viatge educatiu és “I jo què puc fer?”.

Entreterres, que està disponible a la xarxa des del novembre del 2016, va sorgir de la demanda dels espais no formals d’educació i del Consell de la Joventut de Barcelona i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, que han contribuït a finançar-lo juntament amb els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament.

“La temàtica de refugi apareixia molt a les notícies i la gent es plantejava què podia fer davant d’això. L’objectiu de la guia és que tothom pugui tenir eines crítiques per entendre què passa, analitzar bé les notícies i, sobretot, veure què pots fer des de casa sense que creguis que cal marxar fora per fer alguna per canviar la situació”, explica Júlia Granell, tècnica de projectes del Servei Civil Internacional (SCI).

La guia es divideix en cinc grans blocs temàtics (Mare Mortum, Drets Humans, Racisme, Gènere i LGBTI i Transformació Social). En tots es proposen activitats per franges d’edat (de 9 a 12 anys, de 13 a 18 i de més de 17) i acaben amb una crida a la reflexió, la creació i l’acció.

Posada en comú

L’SCI i Stop Mare Mortum estan treballant en el marc de Lafede.cat per posar en comú la feina feta amb tothom que hagi elaborat recursos educatius que se centren en refugi i migracions i poder arribar a la gent que els ha d’utilitzar, com professorat, monitors de lleure, etc.

La xarxa educativa “Obrim fronteres” està fent una feina similar. Impulsada el juliol del 2016 per l’Assemblea Groga de Gràcia i la plataforma social Barri Obert amb el suport d’EduAlter com un espai per compartir experiències i materials, es proposa obrir al setembre espais de reflexió per valorar com es tracta el refugi a les aules i quins són els recursos més interessants. La plataforma també pretén promoure la feina conjunta entre centres educatius i entitats en el marc dels districtes, cosa que ja s’està fent sobretot a Nou Barris, Sarrià – Sant Gervasi, Gràcia i Sants-Montjuïc.

Hi ha molts recursos, però a vegades cal més contacte entre les escoles i les entitats. La xarxa serveix una mica per a això. Nosaltres no hem generat recursos, generem contactes. Es tracta de fer arribar els recursos a les escoles, perquè cada una s’ho faci una mica seu”, afirma Brenda Bär, membre d’”Obrim fronteres” i tècnica de projectes a la Fundació Jaume Bofill.

Compartir recursos i valorar-ne l’impacte també van ser els objectius de la jornada “Ciutats obertes, educació integradora”, que va organitzar al juny l’Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP) a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i que va reunir entitats, centres educatius i institucions implicades en la sensibilització sobre la crisi humanitària de persones refugiades, entre les quals hi havia “Obrim fronteres” o Metges del Món.

Carol Pujadas, tècnica d’intervenció social de l’ACPP, subratlla el fet que també hi van participar estudiants de secundària. “Volíem tenir el parer dels joves, per veure com els arriba la crisi”, afirma. “En conjunt, la jornada ens va permetre valorar com ho estem fent i si hi arribem o no. S’ha fet un munt de coses i cal posar ordre i coordinar-nos”, diu.

Pel que fa als reptes de futur, les conclusions de la jornada van apuntar, entre altres, a la necessitat de generar una xarxa més forta entre entitats i centres, treballar el tractament mediàtic de les notícies i com afecten, incloure accions que vinculin la societat d’acollida amb la corresponsabilitats en el que passa o treballar espais de relació compartits entre joves i persones migrades.

Aprenentatge servei

Les entitats també busquen com donar continuïtat als projectes que han desenvolupat i evitar que s’infrautilitzin. L’SCI i Stop Mare Mortum, per exemple, tenen previst organitzar durant la tardor formacions tant per a professorat com per a responsables d’educació no formal per ensenyar-los a utilitzar Entreterres amb els seus grups.

L’aposta de Metges del Món és posar en marxa un projecte d’aprenentatge servei (APS) centrat en el dret a la ciutat de les persones migrades i refugiades. “Tenim aquest material, que és un univers en què hi és tot. L’objectiu és generar un efecte més multiplicador i que els centres educatius hi puguin reflexionar amb més profunditat i puguin dissenyar alguna acció”, afirma Sánchez.

L’APS és una metodologia educativa molt vinculada a la tradició dels esplais que combina en un sol projecte processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat. Els que hi participen aprenen alhora que treballen sobre necessitats reals del seu entorn amb l’objectiu de millorar-lo.

Bär, que assessora en aquesta metodologia entitats que treballen en el sector de la cooperació i la justícia global i centres educatius en el marc d’un conveni entre l’Ajuntament i la Fundació Jaume Bofill, en posa un exemple perquè s’entengui millor: “El banc de sang abans feia campanyes informatives per aconseguir donants. Ara són els nens i les nenes de primària o d’ESO que organitzen la campanya, amb els continguts que han de treballar: el sistema circulatori, els grups sanguinis, etcètera. Ho aprenen fent una acció connectada amb l’entorn.”

“A les entitats de cooperació i justícia global els quadra molt, perquè el que passa a escala global està connectat aquí, també en som una mica responsables. Per a les escoles, la idea és superar l’activitat puntual i treballar-ho vinculant-ho al currículum que treballen els nois i les noies. Als joves els permet participar-hi, i això és molt engrescador”, explica. “Els projectes d’APS permeten que passis del sentiment paralitzador que això que passa és terrible i et plantegis què hi pots fer”, conclou.

En aquest sentit, entitats i centres educatius han desenvolupat projectes de gènere, de medi ambient, de racisme o d’estereotips. Aquest any, afirma Bär, i a causa també que l’Audiència Pública als nois i les noies s’hagi centrat en refugi, s’ha treballat molt en aquesta temàtica i han sorgit projectes interessants, entre els quals menciona, per exemple, el projecte “Aprenent a mirar, trencant murs invisibles”, de la Fundació Proide i les escoles de La Salle, o l’obra de teatre La patera, que va treballar l’alumnat d’ESO de l’Institut Les Corts a les classes d’història i geografia i que després han representat davant de familiars i altres escoles. “Els joves tenen ganes de fer un pas més”, afirma.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp