El triple de persones refugiades en dos anys

29/01/2018 - 10:54

Rafa Besoli

Refugi. El SAIER tanca el 2017 multiplicant per més de tres el nombre de sol·licitants d’asil i de refugiats que va atendre el 2015. Barcelona afronta el repte amb recursos propis i sense el suport de l’Estat.

Barcelona ha triplicat en dos anys el nombre de persones que el Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) atén amb relació al refugi. Es tracta de ciutadans estrangers que hi acudeixen per informar-se sobre la protecció internacional i el procés per sol·licitar-la, que ja l’han demanat o que ja en són beneficiaris però continuen necessitant assistència. L’any passat aquest servei municipal va donar suport a un total de 4.405 persones, pràcticament el doble que el 2016 i més del triple que el 2015 (aleshores va atendre, respectivament, 2.292 i 1.374 persones). L’increment es deu tant al fet que cada cop arriben més persones a la ciutat buscant-hi seguretat com a les deficiències del programa estatal d’acollida per a sol·licitants d’asil, que deixa desprotegida molta gent.

Les dependències del SAIER a l’avinguda del Paral·lel i al carrer d’en Fontrodona estan plenes. Persones soles i famílies, i moltes amb infants, cada cop més. El nombre de menors refugiats atesos va créixer un 130% l’any passat en relació amb l’anterior i va passar de 364 a 839 infants i adolescents.

L’increment de persones refugiades que busquen suport al SAIER es repeteix any rere any des del 2014; aleshores gairebé es va arribar al miler d’usuaris atesos i se’n va doblar el nombre de l’any anterior. Entre el 2014 i el 2017 l’increment es va apropar al 400%. En conseqüència, el pes dels usuaris de refugi amb relació al pes del conjunt de persones a les quals dona suport aquest servei municipal destinat a atendre immigrants, emigrants i refugiats no ha parat d’augmentar. Actualment suposen una quarta part del total de persones ateses i un terç de totes les seves activitats.

Els perfils són molt diferents, i les nacionalitats, cada cop més diverses. El motiu és simple, expliquen des del servei municipal: cada vegada més països es veuen afectats per crisis polítiques i/o humanitàries, vulneracions de drets humans i conflictes armats; cada cop més gent fuig de forma forçada de casa seva buscant seguretat.

Durant l’any 2016 el SAIER va atendre persones originàries de fins a 88 països diferents, 10 més que l’any anterior. Els cinc principals països emissors de refugiats cap a Barcelona van ser aleshores Ucraïna, Veneçuela, el Pakistan, El Salvador i Hondures. L’any 2017 l’ordre es va invertir, i el primer país va ser Veneçuela, seguit d’Ucraïna, d’Hondures, de Colòmbia i d’El Salvador. Síria, que havia estat la segona nacionalitat d’origen el 2014 i el 2015, va retrocedir moltes posicions.

Els motius de fugida que expliquen les persones refugiades i sol·licitants d’asil que recorren al SAIER són diversos: inestabilitat política i econòmica a Veneçuela, conflicte polític i reclutament forçat dels homes en edat militar a Ucraïna, conflictes religiosos i inseguretat vinculada als grups islamistes armats al Pakistan o inseguretat ciutadana i violència general de les bandes organitzades i de l’Estat en el cas dels països de l’Amèrica Central. També són freqüents els casos individuals d’activistes socials i opositors polítics i individus o parelles LGTBI perseguits per la seva orientació sexual als països d’origen.

És una tendència que reflecteix el que passa a l’Estat, on l’increment de persones sol·licitants de protecció internacional durant el primer trimestre del 2017 amb relació al mateix període de l’any anterior va ser del 130%: de 2.930 a 6.865. Per nacionalitats, la primera, amb diferència, va ser la veneçolana, seguida de les persones originàries d’Ucraïna, de Síria, de Colòmbia i d’El Salvador.

Pel seu compte

Al contrari del que se sol pensar, la majoria de persones que cerquen refugi a Barcelona no hi arriben en el marc dels programes oficials d’acollida a què es va comprometre el Govern central amb la Unió Europea per alleujar la càrrega d’Itàlia i de Grècia i dels països veïns de Síria.

Els programes, de fet, van acabar l’any passat. En total, i segons dades del 12 de gener de la Comissió Europea, l’Estat va reubicar només 205 persones des d’Itàlia i 1.123 des de Grècia. Són, en total, menys de l’11,5% de les que, com a mínim, hauria d’haver acollit procedents d’aquests dos països. Juntament amb això, en va reassentar 1.360 des del Líban i Turquia, gairebé el 94% del compromís d’acollida. El Govern central s’ha compromès a traslladar a l’Estat durant el 2018 1.000 persones sol·licitants d’asil més acollides per l’ACNUR en camps de refugiats.

Ignasi Calbó, coordinador del pla “Barcelona, ciutat refugi”, explica que de les 4.405 persones refugiades que va atendre el SAIER l’any passat, només al voltant de mig centenar van arribar en el marc dels programes europeus.

A falta de vies segures, gairebé el 99% restant ha viatjat a Barcelona pel seu compte i amb els seus propis mitjans, i hi ha arribat a través de l’aeroport del Prat o creuant de forma irregular la frontera sud amb el Marroc. L’any passat, més de 25.000 persones migrants i refugiades van arribar a Espanya de forma irregular, gairebé el doble que el 2016, i tres de cada quatre fent la travessia per mar. Més de dues-centes van morir ofegades pel camí.

“La gent pensa que no han arribat refugiats a la ciutat, però la realitat és que els serveis municipals d’atenció a refugiats estan funcionant a ple rendiment. És inadmissible la soledat amb què l’Ajuntament està afrontant aquest repte. Cal molta més implicació, tant de l’Estat com de la Generalitat”, denuncia Calbó.

Per poder-hi fer front, el consistori ha incrementat en els darrers dos anys el pressupost del SAIER i el pressupost destinat a allotjament temporal d’emergència, i s’han reforçat els serveis de recepció i d’informació i de traducció i d’interpretació. Entre altres mesures de gestió i d’organització, s’han creat dues taules de treball específiques sobre refugi, en col·laboració amb les entitats que ofereixen atenció social als sol·licitants de protecció internacional.

Persones desprotegides

L’increment de la demanda d’atenció del SAIER es deu a l’augment de les arribades, però també a les mancances i les disfuncions del pla d’acollida de l’Estat per a les persones sol·licitants de protecció internacional, que el Govern central delega en les entitats especialitzades en atenció social a aquests col·lectius.

El programa consta d’una fase prèvia d’avaluació i de derivació (primera acollida o fase zero) i d’un itinerari dit d’integració, que consta de tres fases d’una durada de 6 mesos cada una: acollida (primera fase), integració (segona fase) i autonomia (tercera fase). En total dura 18 mesos, 24 en els casos més vulnerables.

El programa impacta sobre Barcelona i els serveis municipals per diverses raons. La primera de totes és que l’Estat ha delegat a la Creu Roja la fase de primera acollida per a tota la província de Barcelona, i aquesta entitat la duu a terme al SAIER. Per tant, totes les persones que volen informar-se o accedir al programa estatal són ateses al SAIER, on se’n valoren el perfil i les necessitats per derivar-les al recurs més adequat o al que estigui disponible. Actualment el servei de primera acollida atén de vegades fins a 110 casos diaris, tant d’individus com de parelles o nuclis familiars.

Juntament amb això, la rigidesa dels criteris d’accés al programa, que el Govern central va restringir la tardor passada, deixa desprotegides moltes persones. És el cas, per exemple, de les persones que no tenen mitjans propis però que no es tipifiquen com a vulnerables, o que en el moment de sol·licitar l’asil fa més de sis mesos que són a Espanya o més de dos anys a la Unió Europea.

La demora en els tràmits d’accés al programa també deixa moltes persones desemparades. Els responsables del SAIER calculen que actualment es tarda al voltant de sis mesos, durant els quals les persones sol·licitants d’asil que no disposen de recursos o de xarxa familiar no tenen on estar-se.

El SAIER acull els casos més vulnerables i les famílies amb menors en allotjaments temporals d’emergència fins que no se’n resol la situació. L’any passat l’Ajuntament va gastar 1,4 milions d’euros en pensions i hotels per a refugiats i immigrants sense recursos. El 2016 van ser prop de 700.000 euros, només en refugi. No obstant això, els sol·licitants d’asil que no compleixen els criteris de vulnerabilitat fixats pel Ministeri es queden en situació de desemparament i han de ser atesos als centres residencials municipals de primera acollida.

“Estem molt satisfets que, malgrat els impediments del Govern central, Barcelona sigui una ciutat oberta, que acull amb orgull les persones que busquen refugi”, conclou Calbó. “El refugi és una realitat amb què estem aprenent a conviure i que ja és part de l’ADN de la ciutat i ho serà de la Barcelona del futur. Ser una ciutat refugi requereix un esforç important, però també aporta una riquesa innegable a la ciutat.”

Comparteix aquest contingut

Whatsapp