El repte d’acollir bé les persones refugiades amb necessitats específiques d’atenció

14/11/2017 - 16:27

Redacció

Drets. Asil.cat organitza una trobada europea a Barcelona centrada en la situació del col·lectiu LGBTI i dels menors sol·licitants d’asil.

La xarxa Asil.cat ha posat en marxa un espai de trobada d’àmbit europeu per debatre, aprofundir i millorar els models d’acollida i d’inclusió de les persones refugiades i sol·licitants d’asil amb necessitats específiques d’atenció. Una quinzena d’experts van posar el focus en els menors i les persones del col·lectiu LGBTI durant la trobada de treball que es va organitzar els dies 9 i 10 de novembre a Barcelona. Tot i que la Directiva europea sobre les condicions d’acollida dels sol·licitants de protecció internacional obliga a tenir en compte els factors específics de gènere i edat i la situació de les persones vulnerables en els dispositius d’allotjament, no sempre es fa així en molts països membres.

Asil.cat agrupa set entitats que defensen el dret d’asil i treballen des de diferents àmbits d’intervenció pel que fa a l’atenció a persones refugiades, sol·licitants de protecció internacional i apàtrides: la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Accem, la Fundació Acsar, l’Associació Exil, l’associació Acathi, SICAR cat i el PEN Català. El Comitè Català per l’ACNUR i Creu Roja – Catalunya en són membres observadors. L’Ajuntament n’és el principal finançador.

L’objectiu principal d’Asil.cat és millorar l’acollida i el reconeixement de drets de les persones víctimes de desplaçaments forçats a Catalunya i promoure la mobilització i les accions de sensibilització i d’incidència política i social. En aquest sentit, la xarxa va presentar el mes de juny, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de les Persones Refugiades, un recull de propostes i recomanacions de millora adreçades al Govern de la Generalitat.

Els drets dels infants

Asil.cat posa un èmfasi especial en la situació dels col·lectius específics amb qui treballen les entitats membres, com són les persones LGBTI i les persones víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació, entre altres. La plataforma també posa el focus en els infants, un dels col·lectius més vulnerables, i especialment en els que arriben sols buscant protecció internacional a Europa, l’acollida dels quals a Catalunya és competència pròpia de la Generalitat.

L’arribada de menors refugiats i sol·licitants d’asil s’ha incrementat exponencialment els darrers anys. Segons dades d’Eurostat, de les més d’1,2 milions de persones que van sol·licitar protecció internacional a la Unió Europea (UE) l’any 2016, prop de 400.000 tenien menys de 18 anys, pràcticament una tercera part. D’aquestes persones, gairebé 300.000 no havien fet 14 anys. Un total de 63.300 de totes elles van fer soles el trajecte de fugida a la UE, cinc vegades més que durant el període del 2008 al 2013, en què la mitjana anual de menors estrangers no acompanyats (MENA) no superava les 12.000 persones.

La jornada europea organitzada per Asil.cat va estudiar i comparar els models d’intervenció amb menors i els dispositius d’acollida en diferents països de la UE amb l’objectiu d’identificar-ne les mancances i els reptes de futur i estudiar possibles vies de col·laboració.

En el debat van participar responsables d’entitats i institucions d’Holanda, Bèlgica, Alemanya, Grècia i Suècia que treballen amb aquest col·lectiu. Moderat per Rosa Cendón, de SICAR cat, i Maryorie Dantagnan, del Centre Exil, el debat va abordar també la gestió del trauma i l’assistència psicosocial i la situació dels menors víctimes de tràfic de persones.

Orientació sexual i identitat de gènere

La jornada europea es va centrar també en la situació de les persones sol·licitants d’asil i refugiades del col·lectiu LGBTI, que afronta múltiples formes de discriminació a 78 països de tot el món i la pena de mort en cinc estats. Tot i que l’orientació sexual i la identitat de gènere és un dels motius de persecució pel qual es pot obtenir protecció internacional a la UE, no hi ha estadístiques oficials sobre quantes persones d’aquest col·lectiu la sol·liciten i l’obtenen.

Un informe del març d’aquest any de l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA) va denunciar que els estats membres de la UE no donen prou suport als membres d’aquests col·lectiu, i que tant els procediments jurídics d’asil com els dispositius d’acollida sovint no tenen en compte la seva especificitat i vulnerabilitat per poder gestionar adequadament la situació.

La trobada europea d’Asil.cat va permetre debatre la situació a Espanya i en diversos països europeus per valorar si es disposa d’un abordatge i de recursos d’acollida específics per a aquest col·lectiu i posar en comú criteris d’atenció i inclusió que puguin ajudar a transformar els serveis d’intervenció.

Moderada per Rodrigo Anareda, de l’associació Acathi, i per Patricia Jirón, del Centre Exil, la discussió va posar l’atenció en particular en la situació del col·lectiu trans*.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp