“El racisme ens tanca”, noves protestes pels drets de les persones immigrades i refugiades

02/05/2018 - 18:03

Redacció

Llei d'estrangeria. Reclamen canvis en la Llei d’estrangeria i mesures més flexibles per obtenir la residència i evitar estar abocades a la irregularitat.

El 21 d'abril un grup de persones immigrants i refugiades van iniciar una tancada indefinida a l'antiga Escola Massana de Barcelona per denunciar la indefensió i la violència racista que pateixen i reivindicar més i millors drets.

Els diferents col·lectius als quals pertanyen les persones que porten a terme aquesta protesta han estat mobilitzant-se des de fa mesos —recordem també la tancada del mes de desembre a l’església de Santa Anna—, per no dir anys, demanant negociacions amb les diferents administracions, principalment amb el Govern espanyol, que és qui té la majoria de competències en estrangeria. Davant la impossibilitat de diàleg, els col·lectius de persones immigrades i refugiades van decidir en assemblea dur a terme la tancada en protesta per la greu situació que pateixen.

Entre altres peticions, demanen que es regularitzin les persones immigrades sense treball, que es facilitin els tràmits de nacionalització sense haver de fer exàmens i que es millori l’acollida dels refugiats que arriben a Catalunya.

Durant els últims dies, el moviment de suport de la tancada ha organitzat diferents actes, com la manifestació que va recórrer els carrers del Raval el 28 d’abril, amb l’objectiu de fer visibles les reivindicacions del col·lectiu. Amb aquesta manifestació, la ciutadania va poder conèixer de primera mà les situacions en molts casos surrealistes en què es troben aquestes persones, escenificant preguntes de l’examen que han de fer per obtenir la nacionalitat com, per exemple, respondre quina és la professió d’Enrique Iglesias.

Una de les reivindicacions més planeres i alhora més importants és la que es refereix a l’accés als tràmits d’obtenció de la targeta de residència o la sol·licitud de reagrupació familiar: les famoses cites prèvies. És molt difícil obtenir-ne una en un termini curt a causa del col·lapse per la manca de personal, i provoquen situacions de desemparament i desesperació que fins i tot acaben portant aquestes persones a comprar cites en gestories que en fan tràfic il·legal.

D’altra banda, sembla que l’atenció en les oficines d’estrangeria no sempre és digna i humana, segons les queixes d’aquests col·lectius, que arriben a parlar de “racisme institucional”.

Un altre eix de les demandes és la flexibilització del requisit laboral de la Llei d’estrangeria, que exigeix un contracte de treball d’un any com a mínim i 40 hores setmanals, per poder accedir a un NIE. Denuncien que és un requisit que, si per a la mateixa població espanyola seria molt exigent donat el precari estat actual del mercat de treball, per a les persones immigrades és gairebé impossible.

Empadronament sense restriccions

A banda de les reivindicacions esmentades, els col·lectius que han impulsat la tancada també demanen que s’elimini l’examen per obtenir la nacionalitat; es faciliti l’empadronament sense restriccions i garantit; la sanitat universal per a tothom, amb papers o sense, i la reducció de les exigències per a la reagrupació en el cas de les persones refugiades.

També es reclama que es creïn mesures específiques per prevenir la violència masclista cap a les dones migrades, i una llarga llista fins a la regularització extraordinària de les persones residents sense papers o la derogació sencera de la Llei d’estrangeria, que segons ha explicat una de les portaveus, “ha canviat cinc vegades i cada cop ha anat a pitjor”. Pel que fa a la demanda de la despenalització de la venda ambulant, cal tenir en compte que actualment aquesta se sanciona amb expedients administratius.

L’Ajuntament de Barcelona comparteix la necessitat de modificar la Llei d’estrangeria per tal d’afavorir la regularització de les persones immigrades en situació irregular i facilitar-ne la inclusió social perquè puguin ser veïns i veïnes de ple dret. La comissionada d’Immigració, Lola López, després de reunir-se amb els col·lectius, ha confirmat que el consistori dona suport polític a les seves demandes i es compromet a prendre les mesures que siguin de la seva competència, com seguir facilitant l’empadronament. En aquest sentit, en els darrers dos anys Barcelona ha desenvolupat polítiques actives d’empadronament i ha millorat així el circuit d’inscripció al padró —tant de les persones sense domicili fix com de les que no poden acreditar el lloguer d’un habitatge— oferint informació als ciutadans en les diferents llengües d’origen. En aquesta modalitat d’empadronament sense domicili fix ja s’han registrat 8.000 persones.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp