Cap a la dignificació del treball domèstic i de les cures

21/09/2018 - 08:30

Redacció

Ocupació. Arriben cercant refugi, però acaben menystingudes i invisibilitzades realitzant treball de la llar i feines de cures en condicions precàries. Hi ha símptomes de canvi?

Quan parlem de feines domèstiques, de neteja, de cura de persones grans, malalts o infants, segurament ens ve a la ment la imatge d’una dona estrangera, sovint racialitzada, en situació irregular i que treballa en condicions que cap de nosaltres no acceptaria. Realitzen les feines més invisibles i menystingudes de la societat, però és gràcies a elles que la societat funciona. Davant d’aquesta situació injusta, s’estan posant en marxa moviments de visibilització i reivindicació dels drets d’aquestes dones, a iniciativa d’elles mateixes, que s’estan començant a organitzar, i també de la societat catalana, generalment gràcies a grups feministes, però també gràcies a les administracions locals, com l’Ajuntament de Barcelona.

La situació administrativa incerta, el desconeixement de la realitat del país d’acollida o de la seva llengua i la necessitat imperiosa de treballar per sobreviure fan que moltes persones nouvingudes es trobin en la situació d’haver d’acceptar feines mal pagades, de dedicació horària molt extensa i a vegades físicament dures, sobretot en el cas de les anomenades internes.

Norma Véliz, de Mujeres Pa’Lante, explica que moltes de les dones que aquesta entitat (sorgida fa més de deu anys per donar resposta a la necessitat de suport) atén o acompanya provenen precisament del col·lectiu d’internes. Tot i que viure amb una persona o una família els soluciona les necessitats de manera global (habitatge i sou), el cert és que moltes han de suportar condicions de treball que voregen l’esclavitud, d’explotació total, i fins i tot situacions d’assetjament sexual. La clandestinitat els fa pensar que no tenen drets, i la necessitat d’enviar diners a les famílies que han quedat al país d’origen les empeny a aguantar la situació durant anys. En el cas de les dones demandants d’asil, la situació no és gaire millor; es veuen abocades a les mateixes ofertes de feina, i la irregularitat sobrevinguda fins i tot les pot fer baixar un esglaó més en el sector.

Creix la necessitat de les cures, però els sous no augmenten

La nostra societat envelleix ràpidament, i això encara s’accentuarà més en el futur. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, del 18,7% de persones més grans de 65 anys es passarà a un 25,6% el 2031. Per tant, la necessitat de persones cuidadores augmentarà. En una economia de mercat com la que ens regeix, on se suposa que l’oferta i la demanda fixen els preus, aquest fenomen d’augment de la demanda hauria de millorar les condicions de les proveïdores de cures; el seu “preu” hauria de créixer. Però la Llei d’estrangeria, que aboca un gruix important de persones a la irregularitat, fa que el poder de negociació de les persones migrades sigui gairebé nul i que hagin d’acceptar, per tant, condicions indignes per tal de sobreviure.

Si Espanya ratifiqués el conveni 189 de la Organització Internacional del Treball, es podrien garantir els drets laborals de les dones que fan feines de cura domèstiques

Pel que fa a les dones que estan en una situació regularitzada, la legislació laboral tampoc no les ajuda, ja que situa la majoria de feines de cura domèstiques dins el “sistema especial de treballadores de la llar”, que no els garanteix els mateixos drets que a la resta de treballadors i treballadores. Això es podria canviar si Espanya ratifiqués el conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), cosa que obligaria a igualar-los les condicions de feina (els permetria, per exemple, accedir a la prestació d’atur).

Mala fe o inconsciència de les famílies contractants?

Segons explica Pedro Moreno, membre de l’entitat Anem per Feina, que forma part de la xarxa de Treball de la Llar Just, no sempre hem de veure “mala fe” en els casos de condicions de contractació per sota dels llindars legals (per exemple, en el tema dels sous i les hores de dedicació). Molt poca gent coneix els mínims establerts i el que representa per a les persones contractades que no s’arribi a aquests mínims.

El problema és la invisibilització d’aquestes tasques i d’aquestes persones a les llars, tant si són internes (dormen a casa del contractant) o externes. D’altra banda, cal tenir en compte que el treball domèstic ha tingut, i encara té, un valor social molt baix: tradicionalment l’han dut a terme, sense cap remuneració, les dones de la mateixa família i s’ha relegat a l’àmbit reproductiu. Per això, una de les tasques de la xarxa consisteix a sensibilitzar la ciutadania, assessorant les famílies contractadores de serveis, però també mitjançant la incidència política.

L’apoderament de les treballadores

L’altra tasca imprescindible que realitza la xarxa és la d’apoderar aquestes dones per anivellar els punts de partida de les negociacions amb els contractants. Ho fan amb recursos com la formació, l’assessorament i el treball conjunt amb l’Administració pública.

En els darrers anys ha crescut l’autoorganització de les dones treballadores de la llar per donar-se suport mutu i defensar els seus drets

Però, a banda de les entitats que fa anys que se dediquen a això, actualment assistim a un fenomen relativament nou: l’autoorganització de les dones treballadores de la llar. Ja existeixen un bon grapat d’entitats creades per elles mateixes per donar-se suport mutu i apoderar-se a fi de defensar els seus drets, que molts cops no coneixen i que, segons Carmen Juares, de Mujeres Migrantes Diversas, és per on s’ha de començar a treballar: formant en els drets i les lleis que les afecten. Una segona via d’apoderament, segons la mateixa Carmen, és la creació d’espais comuns, espais de trobada on poder compartir diferents situacions, concretar les reivindicacions, des del suport o l’acompanyament personal, i exigir les actuacions necessàries a les diferents administracions.

Treballar plegades per dignificar les cures

L’Ajuntament de Barcelona, conscient que les treballadores domèstiques i de les cures estan en una situació de gran precarietat i vulnerabilitat, ha engegat diferents projectes a la ciutat per visibilitzar la seva situació i ajudar a canviar-la a través d’actuacions que es puguin fer des del mateix consistori i, quan no sigui així, exigint les actuacions pertinents a les altres administracions competents.

Entre els projectes que s’han posat en marxa destaquem la mesura de govern per a una democratització de les cures, amb tot un seguit d’actuacions adreçades a posar les cures al centre de les polítiques municipals, i, especialment, el document de propostes per a la dignificació i sensibilització en l’àmbit del treball de la llar i la cura de les persones, elaborat pel grup de treball del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona (CMIB), en coordinació amb l’equip de la mesura de govern.

Es tracta d’un treball participatiu realitzat al llarg del 2017 pels membres del CMIB, que inclou l’Ajuntament, entitats de persones migrades treballadores de la llar, entitats de la ciutat que fa temps que els donen suport i professionals del sector. El compromís de tots aquests agents queda reflectit en la declaració institucional per a la dignificació de les cures i en un conjunt de 68 propostes d’actuació al voltant de quatre eixos: règim laboral i seguretat social, migració i estrangeria, salut, reconeixement social i sensibilització i formació i apoderament.

Entre les accions que es proposen destaquen les que exigeixen a les administracions competents que adeqüin les normes per garantir els drets fonamentals de les treballadores de la llar, especialment els laborals. Altres propostes s’encaminen a orientar, donar suport o informació a aquestes treballadores en relació amb els seus drets (en matèria d’estrangeria, de relacions laborals o de sanitat pública), i també a visibilitzar en les polítiques públiques l’economia de les cures, amb campanyes, estudis i, fins i tot, la creació d’un departament específic en les diferents administracions.

Propostes per avançar

Segons explica Núria Pàmies, secretària del CMIB, un cop presentat el document, a finals del 2017, es va crear un grup de seguiment perquè les propostes no fossin lletra morta, i s’ha començat a treballar en el desenvolupament d’algunes d’elles. Per exemple, Barcelona Activa, a través dels punts de defensa dels drets laborals a la ciutat, ha editat diversos materials d’informació sobre drets laborals adreçats a les treballadores de la llar, i també s’han elaborat materials de sensibilització per a les famílies.

D’altra banda, s’està definint l’Espai de Cures, pensat per a les persones cuidadores (remunerades o no) i les persones cuidades, treballadores de la llar i famílies contractants.

També s’està en procés de contactar amb la resta d’administracions aprofitant el moment polític actual. Per garantir que tots els agents que participen en aquest procés d’elaboració avancen en la feina, s’ha creat una comissió de seguiment que ja s’ha reunit un parell de vegades.

Finalment, també s’està treballant en la comunicació, dissenyant campanyes i materials de difusió. L’objectiu és canviar la perspectiva de la societat i destacar les cures com un tema que incumbeix a tothom.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp