Després de la primera acollida, BarcelonActua

18/07/2018 - 14:22

Redacció

Entitats. Gràcies a la tasca de les persones voluntàries, les classes de llengua de BarcelonaActua fan que les persones joves refugiades o immigrants se sentin acollides, benvingudes i valorades.

BarcelonActua és una de les entitats de la ciutat que treballa dia rere dia per facilitar la vida i en particular l’adaptació de les persones joves refugiades o immigrants. L’activitat d’alfabetització i les classes de llengua que ofereixen s'anomenen ara d’'integració lingüística i acollida', ja que són de fet com una petita llar d’acollida per als i les joves, on comencen a fer xarxa i senten, gràcies a la feina del voluntariat, que sí, que són benvingudes.

Divendres, a les 17.00 hores, coneixem Belén Montoya, voluntària de BarcelonActua i coordinadora de l’activitat que duen a terme en el local que té l’entitat a Gràcia i on s’ensenya llengua castellana a persones que acaben d’arribar a la nostra ciutat.

Els usuaris, tot nois, van arribant; estan contents de veure la Belén, de trobar-se amb els altres alumnes, i preparats per formar part d’un dels tres grups que s’organitzen segons les diferents necessitats: el grup d’alfabetització per als usuaris que no saben llegir ni escriure (perquè mai van tenir l’oportunitat d’aprendre’n), el grup de castellà bàsic i el grup de conversa per als que ja fa un parell de mesos que viuen a Barcelona.

També arriben unes altres tres persones voluntàries, que, a banda de la coordinadora, han pres el compromís personal de dedicar unes hores cada setmana a aquesta tasca que ajudarà moltes persones a començar una nova vida a la nostra ciutat.

A les 17.30 hores el local està ple de gom a gom i sembla que segueixen arribant més alumnes… I és que l’activitat no només acull aquells que inicialment hi estaven enregistrats, derivats de les entitats de primera acollida com l’ACCEM, sinó que ha corregut la veu i són més els que s’hi volen afegir.

Durant unes hores les persones se senten en una mena de llar perquè els ajuden amb l’idioma, però també a moure’s en la cultura i en l’espai.

Les classes, ens explica la Belén, són més que classes de llengua, són un espai on aquests joves, que fa només un o dos mesos es trobaven immersos en periples perillosos i duríssims per arribar a Europa, se senten acollits, benvinguts i valorats. Durant un parell d’hores estan en una mena de llar, amb unes persones que els ajuden amb l’idioma, però també a moure’s en la cultura i en l’espai.

Els i les voluntàries no només els ensenyen a llegir, escriure o parlar castellà, sinó que els donen caliu, creen vincles, els donen un cop de mà amb gestions, contesten infinites preguntes i els fan sentir a recer del món estrany en què estan vivint, alguns temporalment, ja que hi estan de pas, i altres assentant el poc que es pot assentar en els tres mesos que dura el programa de primera acollida.

Aquesta durada tan curta és una de les altres raons per les quals el nombre d’assistents a les classes creix: després de tres mesos alguns marxen cap a altres països, però els que es queden hi volen seguir assistint i, no cal dir, s’hi troben les portes obertes, tot i que l’espai es fa cada cop més petit. Entre els usuaris que avui repeteixen hi ha el Khalifa i el Mory, dos joves del grup de conversa que a poc a poc van fent-se seu l’idioma. A la taula d’alfabetització alguns també són fora del programa inicial, però qui ens ha sorprès és el Mohamed, que, havent arribat fa dues setmanes a les classes per aprendre a llegir i escriure, sap suficient castellà parlat com per fer de pont lingüístic, perquè avui la voluntària que parla àrab no ha pogut venir.

La bona gestió dels grups de persones voluntàries que volen ajudar els col·lectius exclosos o en risc d’exclusió, clau de l’èxit de BarcelonActua.

BarcelonActua és una entitat que, amb set anys de vida, ha dut a terme més de 2.300 activitats d’acció social, inserció laboral, acollida d’immigrants i refugiats, suport a la gent gran, etc. I sempre gràcies a la capacitat de mobilització de les persones voluntàries de Barcelona. La bona gestió d’aquests grups de persones que volen ajudar els col·lectius exclosos o en risc d’exclusió també és una característica de l’organització: mantenir activitats en el temps coordinant les persones que volen ajudar i les que tenen necessitats és una tasca feixuga. Motivació no els manca.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp