DenA?ncia conjunta de les ciutats refugi per l'incompliment de l'Estat

26/09/2017 - 21:50

Redacció

Ciutat refugi. De les 17.000 persones refugiades que la��Estat espanyol es va comprometre a acollir, nomA�s na��ha arribat 1 de cada 10.

Un total de 17.000 persones en 2 anys. Aquest era el compromA�s d'acollida que l'Estat espanyol va adoptar davant la UniA? Europea (UE) el 2015. De les 17.000 persones nomA�s han arribat 2.000. La xarxa de ciutats refugi, que treballa activament per l'acollida de persones que busquen refugi, ho ha denunciat al CongrA�s dels Diputats.

Entre les ciutats que formen part de la xarxa hi ha Barcelona, Madrid, la Corunya, ValA?ncia o Saragossa, i fins a un total de 25 municipis que, davant la inacciA? de l’Estat en matA?ria d’acollida, han optat per unir forces i compartir sinergies per aportar el seu gra de sorra davant la crisi de les persones refugiades.

La manca de transparA?ncia i la distribuciA? de les inversions sA?n dos dels factors clau que dificulten les tasques d’acollida i refugi. La xarxa de ciutats refugi lamenta la poca quantitat d’informaciA? que dona el Govern central sobre la xifra real de persones solA�licitants d’asil que arriben a les ciutats, aixA� com l’opacitat que envolta la gestiA? dels fons europeus que rep Espanya per a la integraciA? de persones migrades i refugiades. El tinent d’alcaldia Jaume Asens, present a l’acte al CongrA�s, ha destacat: “L’Estat rep 330 milions d’euros del fons de la UniA? Europea per a l’acollida de refugiats, dels quals nomA�s un 28% el dedica a l’atenciA? efectiva d’aquests.” Uns diners que, en canvi, es destinen a “vigilar fronteres i fer polA�tiques d’expulsiA?”.

ParalA�lelament als fons europeus per a l’acollida de persones refugiades, els estats membres de la UE van adoptar el 2015 un compromA�s d’acollida. L’Estat espanyol, que havia de distribuir per la seva geografia 17.000 persones, nomA�s n’ha reassentat 2.000.

Les ciutats, allA� on no arriba l’Estat

Els municipis assistents a la trobada han posat en comA? les barreres amb quA? es troben a l’hora d’atendre tan sols amb recursos municipals les persones que no sA?n ateses pel pla estatal d’acollida. En aquest context, Asens ha posat com a exemple la Ciutat Comtal, que des de comenA�aments d’any ja ha atA?s el doble de persones demandants d’asil que l’any passat, un total de mA�s de 2.200A�fins al setembre. “El 2017, Barcelona haurA� dedicat 1,5 milions d’euros per fer front a l’atenciA? inicial de persones refugiades que arriben a la ciutat i encara no sA?n ateses pel pla d’acollida estatal. Creiem que aquesta A�s una despesa que hauria d’assumir l’Estat”, ha comentat Asens.

Davant d’aquests fets molts dels municipis han engegat diferents programes alternatius al pla d’acollida estatal per poder atendre totes les persones refugiades que queden fora de la cobertura de l’Estat. A Barcelona, el programa Nausica actualment dona acollida a 80 persones, i preveu que en siguin un centenar a finals d’any.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp