Denúncia conjunta de les ciutats refugi per l'incompliment de l'Estat

26/09/2017 - 21:50

Redacció

Ciutat refugi. De les 17.000 persones refugiades que l’Estat espanyol es va comprometre a acollir, només n’ha arribat 1 de cada 10.

Un total de 17.000 persones en 2 anys. Aquest era el compromís d'acollida que l'Estat espanyol va adoptar davant la Unió Europea (UE) el 2015. De les 17.000 persones només han arribat 2.000. La xarxa de ciutats refugi, que treballa activament per l'acollida de persones que busquen refugi, ho ha denunciat al Congrés dels Diputats.

Entre les ciutats que formen part de la xarxa hi ha Barcelona, Madrid, la Corunya, València o Saragossa, i fins a un total de 25 municipis que, davant la inacció de l’Estat en matèria d’acollida, han optat per unir forces i compartir sinergies per aportar el seu gra de sorra davant la crisi de les persones refugiades.

La manca de transparència i la distribució de les inversions són dos dels factors clau que dificulten les tasques d’acollida i refugi. La xarxa de ciutats refugi lamenta la poca quantitat d’informació que dona el Govern central sobre la xifra real de persones sol·licitants d’asil que arriben a les ciutats, així com l’opacitat que envolta la gestió dels fons europeus que rep Espanya per a la integració de persones migrades i refugiades. El tinent d’alcaldia Jaume Asens, present a l’acte al Congrés, ha destacat: “L’Estat rep 330 milions d’euros del fons de la Unió Europea per a l’acollida de refugiats, dels quals només un 28% el dedica a l’atenció efectiva d’aquests.” Uns diners que, en canvi, es destinen a “vigilar fronteres i fer polítiques d’expulsió”.

Paral·lelament als fons europeus per a l’acollida de persones refugiades, els estats membres de la UE van adoptar el 2015 un compromís d’acollida. L’Estat espanyol, que havia de distribuir per la seva geografia 17.000 persones, només n’ha reassentat 2.000.

Les ciutats, allà on no arriba l’Estat

Els municipis assistents a la trobada han posat en comú les barreres amb què es troben a l’hora d’atendre tan sols amb recursos municipals les persones que no són ateses pel pla estatal d’acollida. En aquest context, Asens ha posat com a exemple la Ciutat Comtal, que des de començaments d’any ja ha atès el doble de persones demandants d’asil que l’any passat, un total de més de 2.200 fins al setembre. “El 2017, Barcelona haurà dedicat 1,5 milions d’euros per fer front a l’atenció inicial de persones refugiades que arriben a la ciutat i encara no són ateses pel pla d’acollida estatal. Creiem que aquesta és una despesa que hauria d’assumir l’Estat”, ha comentat Asens.

Davant d’aquests fets molts dels municipis han engegat diferents programes alternatius al pla d’acollida estatal per poder atendre totes les persones refugiades que queden fora de la cobertura de l’Estat. A Barcelona, el programa Nausica actualment dona acollida a 80 persones, i preveu que en siguin un centenar a finals d’any.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp