Contra la islamofòbia

25/05/2017 - 14:59

Redacció

Drets. El Govern municipal ha posat en marxa un pla de xoc per combatre el rebuig i la discriminació de la comunitat musulmana. A l’inici del mes sagrat del ramadà, fem balanç d’un fenomen que amenaça la convivència a Barcelona.

Un noi musulmà que torna a casa de matinada per fer el darrer àpat abans del dejuni del ramadà és colpejat amb pals per un grup de caps rapats. Una dona embarassada que es cobreix el rostre amb un nicab és agredida davant dels seus fills petits. Un oratori es desperta un matí tacat de sang de porc i de pintades que pregonen “Stop Islam”. Grups ultres i de l’extrema dreta es manifesten contra la islamització d’Espanya.

Tots són casos reals que van passar a Barcelona l’any passat i tots són manifestacions d’un fenomen que ha existit històricament, però que es va revifar i va prendre una nova dimensió a partir dels atemptats de l’11 de setembre de 2001: la islamofòbia, que engloba la por i l’hostilitat cap a l’islam, percebut com una amenaça, i el rebuig, els prejudicis i la discriminació de la població de confessió musulmana i els estereotips que se’n generen.

La situació és molt preocupant a Europa i, tot i que és menys evident, també en el conjunt de l’Estat espanyol. Catalunya i Barcelona no se n’escapen. L’antropòloga Lola López, comissionada municipal d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat, en fa un diagnòstic negatiu.

“Jo diria que la islamofòbia té una cara més amable però més profunda a Catalunya. És menys evident que en altres territoris de l’Estat però hi està més arrelada”, opina. López posa com a exemple el fet que Barcelona és una de les poques grans ciutats europees on no hi ha una mesquita. “Les comunitats musulmanes ni s’ho plantegen, perquè ho veuen impossible”, afirma.

La meitat dels incidents islamòfobs a tot l’Estat es produeixen a internet i les xarxes socials

Les dades són escasses, però apunten cap a aquesta tendència. De tots els incidents de caràcter islamòfob que va documentar la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia (PCI) l’any passat, Catalunya, seguida d’Andalusia, és la comunitat autònoma on més se’n van produir, un 6,46% del total.  En conjunt, la PCI va seguir la pista de 573 casos a tot l’Estat, més del doble que l’any anterior, la meitat dels quals es van donar a l’àmbit d’internet i de les xarxes socials. Les víctimes principals dels atacs van ser les dones (14,4%), les mesquites (12,57%), les persones no musulmanes (6,63%) i els refugiats (5,41%).

Les principals dades estadístiques disponibles a casa nostra són les del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, però que recullen només els casos que s’han denunciat i no fa visibles la “xifra submergida” dels que no es notifiquen ni persegueixen. Segons això, el 2015 se’n van denunciar 232, un 19% més que el 2014 i gairebé un 40% més que el 2013. Un 12% del total van ser per motivacions religioses.

Pla de xoc

La preocupació pel que algun autor ja anomena l’antisemitisme del segle XXI —un paral·lelisme i un senyal d’alarma que López comparteix— ha portat l’equip de govern municipal a posar en marxa una pla de xoc específic contra la islamofòbia. La mesura de govern aprovada el gener passat s’afegeix al programa “Barcelona, ciutat de drets”, de juny del 2016, de lluita i prevenció contra totes les manifestacions del discurs d’odi i el rebuig i la discriminació de totes les persones percebudes com a diferents: el racisme, la xenofòbia, la islamofòbia, l’antisemitisme, la LGTBIfòbia, l’antigitanisme i la aporofòbia (la por i el rebuig de les persones en situació de pobresa i indigència).

Impulsat també des de l’àrea de Drets de Ciutadania, Transparència i Participació, el Pla contra la islamofòbia sorgeix del convenciment que, com subratlla el tinent d’alcaldia Jaume Asens, les institucions públiques tenen la responsabilitat d’actuar i no baixar la guàrdia, entre altres motius, perquè aquest fenomen discriminatori “amenaça la convivència i la cohesió social a les nostres ciutats i als nostres barris”.

“La islamofòbia no afecta només els musulmans. Ens afecta a tota la ciutat perquè trenca la cohesió social”

És una idea que destaca Lola López i també Amparo Sánchez, presidenta de la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia (PCI). “Ens equivoquem quan pensem que la islamofòbia és una cosa que només afecta als musulmans. Ens afecta a tots, a tota la societat, perquè trenca la cohesió social”, va afirmar la presidenta del PCI a l’acte “Actuar contra la islamofòbia, propostes per combatre la discriminació”, que es va celebrar el desembre del 2016 a Barcelona.

El primer pas per posar fil a l’agulla va ser fer un diagnòstic de la situació. Els resultats de la recerca “La pràctica religiosa de les comunitats musulmanes de Barcelona. Expressions i problemàtiques”, que van dur a terme tres investigadors del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona (UB), membres del col·lectiu Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya (SAFI), va permetre avaluar les dificultats de la comunitat musulmana per a la pràctica quotidiana de la seva religió i identificar les situacions de discriminació i els àmbits on més es donen: l’educació, l’espai públic, els mitjans de comunicació i el món laboral.

L’informe assegura que res no ha canviat gaire des dels anys noranta. Les dificultats segueixen sent les mateixes, o pitjors: a la precarietat i falta de recursos dels llocs de culte s’ha afegit aquests darrers anys l’oposició veïnal a l’obertura d’oratoris en barriades populars. Les dones que es cobreixen el cabell amb el hijab són víctimes d’una hostilitat sorda i quotidiana, i pateixen discriminació en l’àmbit educatiu i en l’accés al mercat laboral. És el que Sánchez anomena islamofòbia de gènere.

El Pla constata que a Barcelona hi ha “un clima d’hostilitat i de desconfiança creixent cap a les persones musulmanes o percebudes com a tals” (per exemple, persones àrabs de confessió cristiana), cosa que porta a la seva discriminació. És un fenomen complex, subratlla Lola López, que barreja racisme i xenofòbia i que es manifesta tant per raons religioses, com d’origen històric, social i cultural.

Visibilització i sensibilització

La islamofòbia la fomenten els discursos polítics i mediàtics, la reforcen els estereotips i els rumors, l’alimenten la crisi econòmica i les polítiques d’austeritat, l’atien els grups d’extrema dreta i la seva escalada electoral, li donen coartada l’onada d’atemptats terroristes que han sacsejat Europa. Però un dels seus principals aliats és el fet que moltes persones que tenen actituds i discursos islamòfobs no en són conscients, i d’aquestes n’hi ha a tot arreu, des de ciutadans ordinaris fins a professionals que treballen en sectors influents, creadors d’opinió i transmissors de valors: periodistes i professorat, per exemple.

“Per poder lluitar contra la islamofòbia cal que tothom sigui conscient que existeix”, afirma López. “Una de les coses que em va despertar totes les alertes va ser el dia que em vaig adonar que persones d’esquerra que lluiten contra la discriminació i el racisme estaven tenint actituds islamòfobes disfressades de discursos feministes o laïcistes”, explica fent referència, en particular, als tòpics i als discursos sobre el vel, segons els quals el hijab és una imposició masclista de la qual cal “alliberar les dones oprimides”.

“La millor forma de combatre la islamofòbia és la plena ciutadania dels ciutadans musulmans”

En aquest sentit, Amparo Sánchez posa com a model de bones pràctiques les circulars que els governs del País Basc i de la Comunitat de València han enviat a les escoles per desactivar conflictes i garantir que s’imposi el dret a l’educació i a la llibertat religiosa en els centres escolars per sobre de les normes de vestimenta. És una mesura que el pla ha portat a discussió en el Consorci d’Educació de Barcelona, que ja ha posat en marxa una instrucció per garantir la diversitat alimentària i el menú halal en els centres educatius.

“La millor forma de combatre la islamofòbia és la plena ciutadania dels ciutadans musulmans”, afirma la presidenta de la PCI. És a dir, caldria sobretot una cosa tan aparentment senzilla com que es respectessin els seus drets, recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans i la Constitució espanyola, en general, i en particular, en els acords del 1992 entre l’Estat i la Comissió Islàmica d’Espanya, que regeix les relacions amb les comunitats musulmanes.

Perspectives de futur

El Pla municipal contra la islamofòbia és una iniciativa pionera, la primera que es duu a terme a l’Estat d’aquestes característiques. Les mesures que inclou es basen en les recomanacions de l’informe dels tres experts i en el procés de consultes portat a terme amb persones expertes i amb set grups de treball formats per entitats de defensa dels drets humans i de la lluita contra el racisme i la discriminació, comunitats i entitats musulmanes, dones musulmanes, joves musulmans i responsables de diverses àrees de l’Ajuntament.

El pla articula un seguit de mesures per aconseguir tres objectius principals en un calendari de divuit mesos: visibilitzar la islamofòbia com una forma de discriminació, contrarestar la generalització d’imatges negatives sobre l’islam i la població musulmana i normalitzar la diversitat religiosa a la ciutat, així com reforçar els mecanismes de garantia contra les discriminacions islamòfobes.

La intenció és que es divulgui i es prengui com a model. Amb aquest objectiu s’ha presentat el pla en fòrums europeus i a altres municipis catalans.

“N’hem tardat molt i estem tardant molt, però encara som a temps de generar un canvi important”, alerta López. “És molt important el que fem ara. Estem en un moment d’inflexió, perquè ara s’està decidint el que passarà en els pròxims dos o tres anys”, afegeix.

De tarannà pessimista, com ella mateixa reconeix, la comissionada municipal assegura, no obstant això, que se sent optimista davant el que està passant a Nou Barris, on l’obertura d’un oratori musulmà ha desencadenat un conflicte veïnal atiat per grups d’extrema dreta.

“A Nou Barris s’han abocat totes les entitats veïnals dient que els drets dels veïns del barri no es toquen. Hi ha una mobilització ciutadana molt ben organitzada i això em dona esperances”, afirma.

Línies d’actuació del pla municipal

– Donar visibilitat al fenomen a través d’una campanya de comunicació que mostri la islamofòbia com una forma de discriminació.
– Acompanyar les comunitats musulmanes a l’hora d’identificar els delictes i discursos islamòfobs.
– Posar de manifest les especificitats de la islamofòbia de gènere i apoderar les dones perquè denunciïn les situacions d’islamofòbia, a través de la xarxa de PIAD, CIRD i OND.
– Millorar els mecanismes per recollir dades a l’àmbit municipal i oferir formació als treballadors municipals sobre discriminació per delictes i discursos d’odi.
– Actualitzar la Instrucció 29/08 de la Guàrdia Urbana per incloure la islamofòbia com a forma de discriminació amb una nova instrucció sobre discriminació i formant els agents en aquesta matèria.
– Enfortir la Xarxa Barcelona Antirumors amb continguts i formació específica.
– Promoció de tallers a escoles sobre diversitat i sobre la visió estereotipada de l’islam.
– Commemorar als centres educatius gestionats pel Consorci d’Educació el 21 de març com a Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, i dedicar-lo enguany i el 2018 a la islamofòbia.
– Seguiment de la Instrucció sobre la diversitat alimentària dels menjadors escolars als centres educatius gestionats pel Consorci d’Educació de Barcelona.
– Informació i seguiment de la normativa de respecte als símbols religiosos de vestimenta als centres educatius gestionats pel Consorci d’Educació de Barcelona.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp