"Ser apA�trida implica no accedir als drets mA�s bA�sics de les nostres vides"

23/11/2017 - 10:13

Redacció

Entrevista. Parlem amb Nina Murray, experta en els drets dels refugiats i en l'apatrA�dia.

Nina Murray (Glasgow, EscA?cia, 1982) A�s, des de marA� d'aquest any, coordinadora d'investigaciA? i polA�tiques de l'European Network of Statelesness (ENS), una xarxa d'entitats, iniciatives acadA?miques i persones individuals que treballen en defensa dels drets de les persones apA�trides a Europa. MA�ster en Estudis Migratoris i llicenciada en Estudis IbA?rics i d'AmA?rica Llatina, tA� una llarga trajectA?ria professional vinculada a la investigaciA? i la defensa dels drets humans, especialment en els A�mbits del gA?nere i el refugi. L'octubre passat va ser a Barcelona, en el marc d'unes jornades sobre l'apatrA�dia celebrades tambA� a Madrid. Es tracta d'un problema important perA? molt desconegut. NomA�s a Europa, l'ENS calcula que hi ha almenys 600.000 persones afectades. Com a mA�nim, 10 milions de persones a tot el mA?n no tenen cap nacionalitat.

Sent un problema que afecta tantes persones, com A�s possible que es parli tan poc de l’apatrA�dia?

S’entA�n poc el problema. No fa ni deu anys que se n’ha comenA�at a parlar mA�s en els cercles acadA?mics, d’investigaciA? o jurA�dics. Crec que el problema A�s que les persones apA�trides estan molt amagades, i que el rA?gim legal internacional sobre l’apatrA�dia A�s molt poc conegut. La ConvenciA? de Ginebra sobre els refugiats del 1951 A�s molt mA�s coneguda i estA� mA�s desenvolupada que el rA?gim de la apatrA�dia; fins les persones afectades no s’identifiquen de vegades com a apA�trides. Aquest A�s el cas de molts sahrauA�s, per exemple, que s’identifiquen com a ‘sahrauA�’ i, per motius polA�tics, aquesta identitat i la nacionalitat de la RepA?blica A�rab SahrauA� DemocrA�tica sA?n molt importants per a ells, encara que en termes legals molts sA?n apA�trides. El mateix podem dir dels palestins o els kurds, i aixA? tambA� fa mA�s difA�cil identificar l’apatrA�dia.

Quines en sA?n les causes?

Hi ha diferents motius. A escala mundial, la causa mA�s comuna A�s la discriminaciA?. SA?n minories A?tniques i religioses, com els rohingyes [minoria A?tnica, lingA?A�stica i religiosa de l’oest de BirmA�nia]. A�s una de les poblacions d’apA�trides mA�s nombrosa i aixA? A�s a causa de la discriminaciA? en la legislaciA? i en la polA�tica. Un altre exemple sA?n les persones d’origen haitiA� que viuen a la RepA?blica Dominicana. A Europa, es tracta mA�s de conflictes de nacionalitat. Cada paA�s decideix d’acord amb les seves lleis qui A�s nacional i qui no dins el marc de la llei internacional, i de vegades es generen conflictes, per exemple, quan es migra d’un paA�s a un altre. La majoria de lleis de nacionalitat a Europa l’atorguen per descendA?ncia, no per naixement, i aixA? en certs casos pot ser un problema. Per exemple, en 25 paA?sos del mA?n la dona no pot concedir la seva nacionalitat als seus fills. Si el pare no hi A�s i una dona originA�ria d’un d’aquests paA?sos dona a llum en un paA�s tercer on no hi ha una protecciA? en la llei en contra de l’apatrA�dia, el seu fill pot arribar a ser apA�trida.

Quines conseqA?A?ncies implica no tenir cap nacionalitat?

Moltes. No poder accedir als drets mA�s bA�sics de les nostres vides. Per exemple, a serveis de sanitat, a casar-se, de vegades a registrar naixements, a aconseguir un carnet de conduir, un document d’identitat, un nA?mero de seguretat social, a estudiar, a aconseguir una feina. Afecta el que A�s mA�s bA�sic, A�s una situaciA? molt difA�cil; sA?n com gent invisible perquA? no consten en cap registre de cap paA�s i avui dia gairebA� tot requereix una identitat i una documentaciA?.

Equival gairebA� a no poder viure. AixA? estA� passant a Europa?

SA�, passa, passa. En alguns paA?sos del mA?n hi ha sistemes de protecciA? que reconeixen l’apatrA�dia i que concedeixen a l’apA�trida algun estatus i dret de residA?ncia i de documentaciA?, perA? sA?n pocs. Tots els paA?sos d’Europa tenen sistemes de reconeixement de refugiats sota el Conveni del 1951, perA? molt pocs coneixen bA� la convenciA? sobre l’apatrA�dia tot i que l’ACNUR diu que per concedir els drets als apA�trides cal tenir un sistema per reconA?ixer-los i per concedir-los alguna forma de protecciA?. A Espanya, hi ha un procediment de reconeixement de l’apatrA�dia que funciona forA�a bA�. Una persona pot demanar l’estatus d’apA�trida i el Govern pot concedir-lo, perA? aixA? no existeix a tots els paA?sos. A Alemanya, per exemple, on sabem que hi ha forA�a gent apA�trida, molts estan vivint en uns llimbs amb pocs drets.

a�?NomA�s uns 15 paA?sos al mA?n tenen un sistema de reconeixement i protecciA? d’apA�trides i Espanya va ser un dels primers.a�?

Alemanya? Quina n’A�s l’explicaciA??

NomA�s uns 15 paA?sos al mA?n tenen un sistema de reconeixement i protecciA? d’apA�trides, i Espanya, juntament amb FranA�a i ItA�lia, va ser un dels primersA� atenir-lo. Alemanya A�s un dels molts que no el tenen. Estem intentant sensibilitzar a Alemanya sobre aquest tema, perquA? hi ha gent que viu allA� que potser han demanat asil i no l’han aconseguit i estan vivint en uns llimbs: no tenen un paA�s que els accepti perA? tampoc tenen el dret a viure a Alemanya amb residA?ncia. Alguns tenen el que anomenen “un estatus de tolerA�ncia”, perA? A�s molt bA�sic i no concedeix gaires drets i poden acabar sent detinguts per intentar expulsar-los.

El risc que els detinguin A�s molt alt?

SA�, A�s molt alt. Moltes persones que no tenen residA?ncia estan subjectes a expulsiA?. Hem fet una investigaciA? al Regne Unit i cinc paA?sos mA�s europeus [UcraA?na, BulgA�ria, PolA?nia, Malta i Holanda] sobre les persones apA�trides que acaben en centres d’internament d’estrangers (CIE). Al Regne Unit, per exemple, hi ha forA�a persones detingudes i no hi ha data lA�mit per a la detenciA? de migrants. Els estA�ndards internacionals diuen que nomA�s es pot detenir com a A?ltim recurs, quan s’hagi d’efectuar l’expulsiA? dins d’un termini de temps limitat, perA? estem veient que si no s’identifica l’apatrA�dia i la impossibilitat d’expulsar abans de detenir, la gent acaba dins del centre de detenciA? sense sortida, o si surten al carrer no tenen drets i desprA�s tornen a ser detinguts. A�s un cercle viciA?s, perquA? els funcionaris moltes vegades no reconeixen i no identifiquen el problema de no poder expulsar i sA?n els apA�trides els que pateixen perquA? cap paA�s reconeix el seu origen i el paA�s on estan tampoc reconeix la seva apatrA�dia ni el seu dret a residA?ncia. Tenim ara mateix la campanya “Locked in limbo” amb la qual estem intentant sensibilitzar justament sobre aquest tema.

a�?Estem veient un creixement de l’A?s de la detenciA? com a forma de control de la migraciA? i necessitem tenir provisions contra la detenciA? arbitrA�ria de les persones apA�trides.a�?

L’ACNUR tambA� ha posat en marxa una campanya sobre l’apatrA�dia, I Belong. Quina A�s la resposta dels governs? Que haurien de fer que no estan fent?

A�s molt important que introdueixin procediments per a la identificaciA? i el reconeixement de l’apatrA�dia. Hem de lluitar tambA� contra la discriminaciA?. A Europa existeix encara una forta discriminaciA? contra les poblacions gitanes, per exemple. Als Balcans, les poblacions desplaA�ades pel conflicte als anys noranta encara viuen molt marginalitzades i moltes persones no tenen documentaciA? i tenen obstacles per registrar els naixements dels seus fills. Cal solucionar tambA� la qA?estiA? de les lleis de nacionalitat. Necessitem provisions en les lleis que protegeixin tots els nens de l’apatrA�dia en la infA�ncia. I, finalment, el tema de les detencions tambA� A�s molt important perquA? estem veient un creixement de l’A?s de la detenciA? com a forma de control de la migraciA? i cal que tinguem provisions contra la detenciA? arbitrA�ria de les persones apA�trides.

En els paA?sos que no tenen l’estatut d’apA�trida, solA�licitar asil A�s l’A?nica soluciA? per a les persones apA�trides que estan arribant?

Hi ha persones apA�trides que tenen dret a l’asil perquA? l’apatrA�dia pot ser una forma de persecuciA?. El que A�s important A�s que si hi ha una solA�licitud d’asil s’aclareixi abans de determinar un estatus d’apatrA�dia, perquA? el procA�s de determinar l’apatrA�dia requereix una conversa entre les autoritats del paA�s d’origen i les autoritats del paA�s de solA�licitud. I si hi ha un problema de persecuciA? A�s important identificar-lo abans perquA? pot posar en risc la persona si el Govern d’origen A�s l’autor de la persecuciA?. Moltes vegades els dos processos se solapen. A�s una soluciA? per als refugiats que sA?n apA�trides, perA? no per a totes les persones apA�trides.

QuA? passa amb els palestins?

A�s un tema difA�cil, perquA? hi ha una clA�usula tant en la convenciA? sobre la protecciA? de les persones apA�trides com en la de l’estatut de refugiat que diu que si reps suport d’un altre organisme de l’ONU, com la UNRWA [AgA?ncia de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al PrA?xim Orient], estA�s exclA?s de la protecciA? de la convenciA?. Encara que alguns paA?sos han reconegut Palestina, estA� tambA� bastant reconegut el fet que la nacionalitat palestina no funciona legalment com una altra nacionalitat. A�s complicat, perquA? si ets palestA� no nomA�s has de demostrar que ets apA�trida, moltes vegades tambA� has de demostrar que no reps suport de la UNRWA. Si es tracta d’una persona palestina que estava vivint sota la protecciA? de la UNRWA, alguns paA?sos li dirien que pot tornar allA� i rebre el suport de l’ONU un altre cop, que no cal que li donin protecciA? internacional. AixA� doncs, depA?n molt de cada cas individual.

a�?Al continent europeu, la dissoluciA? d’estats A�s una de les causes mA�s importants de l’apatrA�dia.a�?

A�s la comunitat mA�s gran d’apA�trides?

No. SA?n molts, perA? no A�s la mA�s gran. Hi ha poblacions mA�s grans, com els rohingyes. TambA� hi ha poblacions molt grans a TailA�ndia i Costa d’Ivori, per exemple. No hem parlat de situacions de dissoluciA? d’estats. Al continent europeu, A�s una de les causes mA�s importants de l’apatrA�dia. En el que era l’URSS, per exemple, UcraA?na, LetA?nia i EstA?nia tenen poblacions bastant nombroses de gent apA�trida. I als Balcans, tambA�. En els paA?sos que formaven part de IugoslA�via hi ha poblacions importants, sobretot gitanes, apA�trides o en risc d’apatrA�dia.

L’anomenada crisi de persones refugiades no ha ajudat d’alguna manera a posar aquest tema sobre la taula a Europa?

Als paA?sos d’origen d’aquests fluxos mA�s recents, com SA�ria i l’Iraq, ja existien problemes d’apatrA�dia abans dels conflictes, com els kurds o els palestins que hi vivien. No vull anomenar-ho una oportunitat, perA? els debats sobre la migraciA? ens deixen parlar tambA� sobre l’apatrA�dia, en el sentit de sensibilitzaciA?. Tampoc entenem gaire bA� encara el nexe entre l’apatrA�dia i la migraciA? forA�ada, no hi ha cap investigaciA? ni gaire sensibilitzaciA? sobre aixA?. Ara ho estem comenA�ant a investigar, perquA? volem entendre millor quA? li passa a una persona kurda o siriana palestina quan entra a Europa, per exemple, a travA�s del Mediterrani, a GrA?cia o Espanya. Qui identifica que sigui una persona sense nacionalitat? Hi ha algA? que ho faci? La policia o els guA�rdies de frontera entenen quelcom de l’apatrA�dia? No ho sabem i necessitem entendre millor el procA�s de registrar la nacionalitat d’aquestes persones. No sabem quA? estA� passant.

Tot el que expliques mostra que queda molt camA� per fer. Fa molts anys que treballeu en aquest tema, heu vist una evoluciA? en positiu?

Estem veient molta mA�s sensibilitzaciA? i aixA? A�s el primer pas. Tenim la campanya de l’ACNUR i un pla d’acciA? bastant ambiciA?s, que es proposa erradicar l’apatrA�dia en deu anys, i nomA�s posar aquesta fita A�s molt important. El que s’estA� dient A�s que si hi ha voluntat polA�tica podem resoldre aquesta situaciA? i aixA? A�s una gran oportunitat per sensibilitzar i trobar solucions. El 2019, l’ACNUR celebrarA� un esdeveniment d’alt nivell sobre l’apatrA�dia i esperem aconseguir mA�s ratificacions dels dos convenis sobre l’apatrA�dia, el del 1954 i el del 1961 sobre la prevenciA? i la reducciA? de l’apatrA�dia. Tota aquesta campanya a nivell global de l’ACNUR A�s una oportunitat per a nosaltres per poder parlar amb governs europeus per fer canvis i posar solucions legals sobre la taula que sA?n lA?giques.

L’objectiu de l’ACNUR A�s que estigui erradicada per al 2024. Ho veus factible?

BA�, factible que s’erradiqui completament l’apatrA�dia en deu anys, no ho sA�… PerA? A�s un objectiu, i el que esperem A�s que s’aconsegueixi fer un gran pas endavant en la sensibilitzaciA?, i que no s’acabin ni els recursos ni la capacitat de l’ACNUR de treballar i enfocar-se en l’apatrA�dia el 2024, que sigui un punt de partida per construir solucions sostenibles per al futur. A�s bo que posi aquesta meta encara que sigui difA�cil d’aconseguir, A�s un estA�mul important cap a l’acciA?, el canvi, i la futura erradicaciA? de l’apatrA�dia al mA?n.

 

Comparteix aquest contingut

Whatsapp