Barcelona va atendre en sis mesos tantes persones refugiades com durant tot el 2016

15/09/2017 - 14:06

Redacció

Asil. L’Ajuntament denuncia que el sistema estatal d’acollida no dona resposta a les seves necessitats i les deixa a l’empara dels serveis municipals.

Menys d’un 13% de les persones refugiades que l’Estat es va comprometre a reubicar des d’Itàlia i Grècia i a reassentar des dels països veïns a Síria han arribat, però a Barcelona arriben a diari les que venen pel seu compte i pels seus propis mitjans, soles o en família, com a turistes, amb visats temporals o de forma irregular. L’increment és notable, ja que durant els primers sis mesos d’aquest any el Servei a Refugiats, Immigrants i Emigrants (SAIER) de l’Ajuntament ha atès pràcticament el mateix nombre de persones que durant tot l’any passat, 2.276 respecte a 2.292, un creixement interanual que supera el 80%. Al mes d’agost, el còmput anual va acostar-se a les 3.000 persones. També s’ha incrementat la proporció d’infants i joves atesos: ara prop de dues de cada cinc persones són menors d’edat.

Les persones refugiades representaven fa dos anys prop del 13% de tots els usuaris atesos pel SAIER. Actualment, han superat el 23%. La durada de l’atenció necessària i la complexitat dels casos atesos, però, fan que representi més del 31% de l’activitat del servei municipal.

L’increment de la demanda està directament relacionat amb l’augment del nombre de sol·licitants d’asil que arriben a l’Estat, i especialment a Barcelona i Madrid, però també amb les mancances i les disfuncions del programa estatal d’acollida, que té un impacte directe sobre la ciutat i els serveis municipals.

“El sistema no està donant cobertura a les necessitats reals i peremptòries de les persones refugiades. És lent, centralitzat i mancat de coordinació i recursos per poder afrontar-ne l’atenció amb uns mínims de dignitat, cosa que les deixa a l’empara dels serveis municipals”, denuncia l’informe de govern “Diagnosi refugi Barcelona”, que s’ha presentat als mitjans de comunicació.

Els perfils dels usuaris del SAIER són molt diversos i inclou les persones que atén la Creu Roja en el marc del programa estatal d’acollida, però també les que per un motiu o un altre han perdut el dret a formar-ne part o han quedat desprotegides. Aquest és el cas de les persones a les quals s’ha denegat l’asil, les que venen retornades des d’altres països europeus pel Conveni de Dublín o les que han acabat el programa estatal sense assolir l’autonomia.

Allotjament d’emergència

Tot i que l’Ajuntament supleix les mancances del pla estatal al llarg de les seves quatre fases d’intervenció, que s’allarguen entre 12 i 24 mesos en total, està centrant els esforços en les dues que són més problemàtiques i que deixen més desprotegides les persones refugiades: a l’inici del procés, quan es presenta la petició d’asil i s’està a l’espera d’entrar al programa d’atenció, i al tancament, quan ja s’han esgotat totes les prestacions però sovint encara no s’ha assolit l’autonomia.

En el primer cas, el repte pels serveis municipals és oferir allotjament d’emergència a les persones sol·licitants d’asil que no accedeixen o que triguen a accedir al programa d’atenció estatal i que corren el risc de quedar-se al carrer, bé perquè l’Estat canvia els criteris d’accés al programa (com va passar a l’agost), perquè considera que no són vulnerables o perquè no admet a tràmit les seves peticions de protecció internacional.

L’Ajuntament preveu destinar aquest any fins a 1,5 milions d’euros a pensions i hotels, pràcticament el doble que durant el 2016, en què va suposar un cost per a les arques municipals superior als 800.000 euros.

L’Ajuntament va crear l’any passat el programa municipal d’acollida Nausica per donar resposta a les necessitats de les persones que han esgotat les prestacions del programa estatal sense assolir l’autonomia. Nausica atén també les que n’han perdut el dret o que han acabat la primera fase (allotjament i manutenció) però no poden accedir ni al mercat laboral ni al de lloguer.

El programa municipal disposa actualment de 80 places, que s’incrementaran fins a 126 a finals d’any.  Durant els primers 6 mesos de l’any, va atendre 68 persones de 15 nacionalitats diferents a través de 6 entitats amb conveni: Acathi, ACCEM, Fundació Benallar, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Ficat i Iniciatives Solidàries. La previsió és atendre’n 125 durant tot el 2017.

“L’Estat rep finançament europeu per a la integració d’immigrants i refugiats, però no fa arribar aquest finançament a l’Ajuntament de Barcelona ni a cap altre municipi, com sí fan altres països europeus com Holanda, Bèlgica o Itàlia”, subratlla l’informe de Govern. Així, tota l’atenció als refugiats i sol·licitants d’asil, que ha suposat també un reforçament important del SAIER, s’afronta amb pressupost municipal.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp