“Barcelona ha de participar en l’erradicació dels grans problemes globals”

12/07/2018 - 11:34

Redacció

Entrevista. Conversem amb David Llistar, director de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona.

“Justícia global vol dir justícia econòmica, de gènere, ambiental i, també, que les persones que necessiten desplaçar-se ho puguin fer i siguin acollides. És per això que a la ciutat treballem pel dret a migrar i pel dret al refugi.”

Garantir aquests drets és un dels objectius principals del nou Pla director de cooperació per a la justícia global de Barcelona (2018-2021). Aquest nou full de ruta, que representa el consens de la ciutat per canviar l’enfocament de les polítiques municipals de cooperació, es va elaborar a partir d’un procés participatiu que incloïa diferents organitzacions, universitats i experts que treballen en cooperació internacional i que formen part del Consell Municipal de Cooperació Internacional. Per explicar-nos en què consisteix aquest pla, com va ser el procés i quins són els seus principals eixos de treball, parlem amb David Llistar, un dels seus responsables.

Per què ja no es parla enlloc de “desenvolupament”? Ja no és important?

És un dels tres grans canvis que promou el pla i que expliquen aquest nou enfocament que defensem de la cooperació municipal. Ara ens referim a “justícia global” en lloc de “desenvolupament”, perquè ja no parlem d’ajudar al “creixement” dels països del sud, sinó que volem considerar els drets de tothom, especialment d’aquells col·lectius que ara no en tenen, drets econòmics, ambientals, de gènere i també els drets a migrar i al refugi. Enfoquem les relacions de poder; no és només una qüestió de problemes aïllats, sinó globalitzats.

“No n’hi ha prou de destinar un 0,7% del pressupost municipal a cooperació internacional; cal incidir-hi amb el 99,3% restant”

Quins són els altres dos grans canvis d’aquesta cooperació de “banda ampla”?

El segon canvi que vol aportar el pla és anar més enllà del 0,7% del pressupost municipal que Barcelona actualment destina a l’ajut internacional i preveure altres instruments, com polítiques comercials, polítiques educatives, de consum, etc., per incidir en el 99,3% restant. Barcelona és una ciutat global, i interacciona per vies molt diverses amb el món. S’han d’abraçar el conjunt de polítiques de l’Ajuntament i també perfilar el valor de Barcelona al món en el seu conjunt.

És una mirada molt global…

Sí, però és l’única manera que tenim d’aconseguir reforçar els efectes positius de Barcelona sobre l’exterior i reduir-ne els negatius. Així també podrem visibilitzar la responsabilitat de la ciutat. I, definitivament, això només es pot tractar amb polítiques de mirada global.

I el tercer i últim gran canvi que promou el pla?

Un de molt ambiciós, que és el d’esdevenir una agència independent en la cooperació i deixar de ser un actor subaltern d’altres administracions i una finestreta únicament gestora de l’Ajuntament. Precisament perquè en moltes ocasions tenim visions i interessos diferents; només cal veure la diferència entre l’actitud vergonyosa de moltes administracions centrals europees en la crisi del refugi i els esforços de Barcelona per donar resposta i acolliment a les persones que hi arriben. També perquè dins d’una mateixa administració hi ha ànimes diferents, i convé que una posi de relleu l’interès del comú planetari.

També s’ha reorientat la cooperació pel que fa a les zones geogràfiques?

Efectivament, el pla reorienta el focus cap a la regió mediterrània, com a conseqüència de la crisi i del trasbals que pateixen els països de la regió i l’Orient Mitjà. Manté bona part de les actuacions a Amèrica Llatina i a l’Àfrica subsahariana, però desplaça el centre de gravetat cap al Mediterrani.

Quin és el punt que ha estat més difícil de consensuar entre els actors que participaven en el procés de creació i aprovació del pla?

Precisament, decidir els punts d’actuació fora dels tradicionals en països del sud, aquells dins la mateixa Europa; a Grècia, per exemple. Però, justificat pel despropòsit de l’actuació de la Unió Europea, s’hi han pogut incloure finalment llocs situats a les rutes europees de la diàspora; això sí, amb certes condicions. Alguns grups municipals també haurien preferit subordinar-se a administracions superiors.

Quin ha estat el punt de consens més clar?

Aquesta visió de cooperació de banda ampla, de transició cap a la justícia global, ha estat compartida amb molt poques fissures des del mateix sector de la cooperació, Lafede en particular, i això ha fet que altres actors polítics que potser tenien més dubtes s’hi posessin a remolc.

En temes de refugi, un dels objectius del pla director és garantir la mobilitat per vies segures. Com es farà?

Per garantir el dret a migrar, considerant com es fan les sortides dels països d’origen, les traves i els patiments que han de suportar, hem plantejat una nova modalitat de convocatòria per actuar no només en la part de la diàspora que es fa en països del sud, sinó també en zones de frontera, en aigües internacionals i, com dèiem abans, fins i tot a Europa. Això facilitarà abordar els “crims de frontera”.

Estem innovant per afegir-hi aquestes opcions, com és el cas de la campanya #SafePassageBarcelona, que vam proposar a les organitzacions que tenien un vaixell de rescat amb seu a Barcelona. Finalment s’ha aconseguit dotar les actuacions de salvament de Proactiva Open Arms i Save the Children amb 100.000 euros cadascuna. La idea era que això provoqués un moviment de ciutats que visibilitzés les actuacions municipals enfront de les no accions dels actors més responsables.

I altres ciutats han replicat ja la campanya #SafePassage?

Existeixen ja convenis amb agents de rescat en tres ciutats, seguint l’exemple de Barcelona: #SafePassageMadrid, #SafePassageValència i #SafePassageZaragoza.

El pla també inclou un objectiu d’intercanvi amb altres ciutats en temes de refugi?

Sí, hem reforçat la cooperació amb les ciutats més desbordades per l’arribada o pel trànsit de persones refugiades; amb el Líban, per exemple, on teníem una llarga tradició (la ciutat de Sidó en concret, però també altres entorns urbans de ciutats libaneses). També hem reactivat les relacions amb Gaza i Cisjordània i hem obert la cooperació amb Amman, a Jordània, i Tunis en àmbits com polítiques d’accessibilitat, planificació urbana o residus. A Síria hem donat suport a reformes a la ciutat kurda de Kobane i a Alep, mentre continuem reforçant la cooperació amb Tànger i Tetuan en temes diversos, acompanyats d’ONG de la ciutat.

“Un dels nostres programes denuncia els greus atemptats contra la llibertat de premsa que es viuen actualment a Mèxic”

Un altre punt important del pla és promoure la garantia de l’exercici dels drets humans i els drets dels pobles. Quines accions es preveuen per protegir les persones o els col·lectius amenaçats per la seva activitat de defensa dels drets humans?

Tenim dos programes per “defensar qui defensa”: un de genèric, que és el programa “Escriptor acollit”, que duem a terme amb el PEN Català. Precisament aquests dies hem rebut un escriptor hondureny amenaçat de mort i la seva família al pis que tenim dins aquest programa. I d’altra banda, un programa específic d’acollida de periodistes mexicans amenaçats. Es tracta d’una nova actuació per protegir aquestes persones, però també per denunciar els greus atemptats contra la llibertat de premsa que es viuen actualment a Mèxic i que van costar la vida a dotze periodistes el 2017 (empatant amb Síria en la primera posició).

L’educació per la justícia global és cabdal en el nou paradigma?

Si considerem que Barcelona intervé o participa en els problemes mundials (venda d’armes, fons d’inversió especulatius, consum fora de control, emissions de CO2, etc.), hem d’apostar per fer moltes actuacions dirigides a la mateixa Barcelona. En aquest sentit, és important destacar el treball que s’està fent amb la comunitat educativa, instituts i universitats amb el format d'”aprenentatge i servei”, on els estudiants han de fer treballs acadèmics però se’ls proposa que surtin, s’impliquin i s’acostin a organitzacions que treballen amb determinats col·lectius perquè coneguin de prop les realitats.

“Cal introduir en la compra pública municipal elements per poder discriminar empreses que violen els drets humans o laborals en la seva cadena global de producció”

Com pot l’Ajuntament ser coherent amb aquest enfocament global, tenint en compte precisament la seva empremta?

El primer instrument de coherència és la contractació pública, que mou molts diners. Actualment estem tractant d’introduir en la compra pública municipal elements per poder discriminar empreses que violen els drets humans o laborals en la seva cadena global de producció, pròpia o subcontractada.

Fa uns anys parlava d’”anticooperació”. Encara utilitzaria aquest concepte?

Sí, però hi ha una tendència que s’aprofundeix. Si abans fèiem una anàlisi de la situació de la globalització a partir de l’asimetria nord-sud, ara aquest enfocament es va tornant borrós. El nord i el sud es van hibridant geogràficament, amb bosses de pobresa als països del nord i classes mitjanes emergents però nombroses al sud, com per exemple a Xina.

Però el que sí que segueix sent cert és que els fluxos i els efectes dels ajuts en cooperació no són els únics que s’han de tenir en compte per entendre les situacions de pobresa, encara més en ciutats globals com Barcelona, sinó també algunes de les polítiques internacionals —econòmiques, ambientals, culturals, migratòries— que les estan provocant. Una administració pot estar desplegant els objectius de desenvolupament sostenible amb una mà, i amb l’altra, promovent centres de depuració d’immigrants al nord d’Àfrica. Aquestes polítiques són l’anticooperació, i s’han d’abordar.

Com ja he dit abans, ara mateix hem de comptar que el 99,3% del que fa Barcelona és tan important o més a nivell de justícia global que el 0,7% d’ajuts.

I per acabar, què va portar a l’activisme un llicenciat en física?

A la mateixa facultat de física ens vam mobilitzar per enviar camions amb patates a l’època de la guerra als Balcans, moment en què neix la meva direcció a l’Ajuntament. Després vam seguir amb les mobilitzacions del 0,7%, i la vida ja em va canviar definitivament amb l’experiència d’un any i mig en un barri marginal de Nicaragua. La història és molt llarga…

Comparteix aquest contingut

Whatsapp