Barcelona acull i demana corresponsabilitat

03/07/2018 - 19:40

Redacció

Emergència. Per poder fer front a la situació extraordinària d’acollida amb l’increment significatiu d’arribades cal la corresponsabilitat de totes les administracions.

Barcelona ha acollit 465 persones migrades durant els últims quinze dies i ha activat un protocol d’emergència per fer front a la seva arribada. Per això, l’Ajuntament de Barcelona demana a l’Estat que assumeixi la competència en matèria d’asil i migració, per a la qual disposa d’un fons de la Unió Europea.

Just abans de rebre les 60 persones rescatades per l’Open Arms, el dispositiu d’acollida d’emergència conjunt de la Creu Roja i l’Ajuntament de Barcelona va atendre, en només 15 quinze dies, 465 persones migrades que van arribar procedents de les costes andaluses. D’aquestes persones, 267 van ser allotjades en dos equipaments municipals habilitats de manera urgent, en només 48 hores, i cedits temporalment a la Creu Roja. Són el Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències (CANE) i el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), que sumen 172 places.

Davant d’aquesta situació, el 29 de juny, el mateix dia que un centenar de migrants van morir prop de les costes de Líbia, l’Ajuntament de Barcelona va convocar una roda de premsa extraordinària per fer balanç de la gestió de l’acollida de migrants, en què van participar el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens; la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz; el coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Molist, i el director de Cooperació Internacional del mateix organisme, Ramon Jané.

El coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Molist, va manifestar la seva preocupació per l’increment significatiu d’arribades per la frontera sud: “El primer semestre de l’any s’hi han registrat 20.000 arribades, i en només dues setmanes i mitja, ja han entrat 3.000 persones pel sud.”

Aquest increment l’avala també el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, que va indicar que l’any 2017 es va triplicar el nombre de sol·licitants d’asil a la ciutat de Barcelona respecte al 2015, amb un total de 4.405 persones. Enguany ja en són 3.500, i es preveu que es produeixi un increment durant l’estiu.

Per fer front a l’augment de les arribades, l’Ajuntament ha creat 500 noves places d’acollida, 172 de destinades a una primera acollida, 100 de gestionades en el marc del programa municipal Nausica i 200 més d’habilitades en diverses pensions. Es tracta doncs, de “400 persones que, si l’Ajuntament de Barcelona no acollís, es quedarien al carrer, però la competència és estatal”, va denunciar Asens.

“És necessari que l’Estat espanyol obri un espai de cooperació amb les ciutats per garantir una acollida digna als milers de persones que arrisquen la seva vida al Mediterrani”

És precisament per aquest motiu que la tinenta d’alcaldia Laia Ortiz va insistir a demanar la implicació estatal, per afrontar una “situació extraordinària d’acollida”. De fet, aquesta reclamació s’afegeix a l’exigència, expressada per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que l’Estat espanyol “obri un espai de cooperació amb les ciutats per garantir una acollida digna als milers de persones que arrisquen la seva vida al Mediterrani”.

Acollida d’emergència

L’equip del dispositiu d’emergència el formen unes dues-centes persones, entre personal laboral i voluntari de la Creu Roja. La seva tasca és distribuir els migrants pels diversos centres de què disposen i garantir-los cinc àpats diaris, un lloc on dormir i un espai on puguin tenir cura de la seva higiene personal. A més, també ofereix atenció mèdica, acompanyament psicosocial i suport per gestionar les sol·licituds d’asil o el trasllat a una població on les persones acollides tenen vincles familiars.

No tots els que arriben a la ciutat s’hi volen establir; n’hi ha que segueixen una ruta migratòria cap a altres països d’Europa. Per estabilitzar la situació d’emergència, l’organisme treballa amb un criteri de “priorització humanitària”, segons el qual reben atenció prioritària els menors, les dones, les persones malaltes i les que no tenen un teixit familiar o social a l’Estat.

L’atenció d’emergència s’afegeix a altres recursos municipals. Fins al mes de maig, el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) ha atès 8.500 persones, 3.589 de les quals són sol·licitants d’asil i 780 menors d’edat. L’Ajuntament de Barcelona també garanteix amb recursos propis l’allotjament de més de dues-centes persones cada nit, la majoria de les quals són famílies en situació de vulnerabilitat amb menors. Al llarg del 2018 l’Ajuntament de Barcelona destinarà gairebé sis milions d’euros de recursos propis a acollir refugiats.

Corresponsabilitat

Laia Ortiz va subratllar el paper de Barcelona com a “espai d’arribada”, però va afegir que hi ha d’haver una corresponsabilitat de totes les administracions. Per la seva banda, Jaume Asens va emplaçar el president de la Generalitat, Joaquim Torra, a concretar “on són les 1.800 places disponibles per a l’acollida de refugiats a Catalunya”. I va afegir: “Celebrem les bones intencions, però volem conèixer la ubicació i les condicions d’aquestes places per saber si hi podem comptar o no.”

“Si l’Estat vol apartar-se, que ho faci, però que transfereixi els recursos a les ciutats per fer una feina que no fa”

L’Ajuntament de Barcelona demana, a més, la intervenció de l’Estat, que és “qui rep els fons europeus d’acollida”. Asens va reclamar al nou Govern els 330 milions d’euros que rep dels fons europeus destinats a la tasca d’acollida. “Els ajuntaments no tenim cap problema a assumir tasques que no són competència nostra. Si l’Estat vol apartar-se, que ho faci, però que transfereixi els recursos a les ciutats per fer una feina que no fa”, va manifestar Asens. També va interpel·lar l’Estat perquè restableixi el Fons d’Acollida a la Immigració, de 200 milions d’euros, previst per llei per als municipis i que el Partit Popular va suspendre en accedir al Govern. A més d’això, va demanar que es reforci l’atenció en el moment de rebre les persones migrades i refugiades i que es creï un protocol de comunicació entre la Secretaria de Migracions i les ciutats d’acollida.

Per una Europa refugi

Per Ada Colau, “Europa ha de reaccionar”. Colau també va assenyalar que les ciutats, “malgrat que no en tenen la competència, fa anys que acullen amb recursos propis”. En aquest sentit, la Creu Roja està preocupada per “un context sociopolític que no convida a l’optimisme”, segons paraules del coordinador a Catalunya, en referència a la política europea de tancament de fronteres i, en especial, al nou acord europeu sobre immigració. “En aquests moments hi ha a Líbia un milió de persones que volen entrar a Itàlia, i aquestes persones no desapareixen”, va avisar Molist. Jaume Asens va afegir que l’acollida “no és una qüestió de caritat, voluntarisme o solidaritat; és una obligació jurídica dins el dret humanitari internacional”.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp