“Avui el requisit de tenir una feina de 40 hores amb contracte mínim d’un any de la Llei d’estrangeria és un impossible”

03/05/2018 - 14:31

Redacció

Entrevista. Parlem amb Mariana Isla, directora d’AMIC-UGT, entitat col·laboradora de l’Ajuntament de Barcelona que ofereix en el SAIER atenció a les persones migrades.

La Mariana és peruana, psicòloga i amb un màster en psicologia aplicada a l'educació. Fa quinze anys que viu a Barcelona, i ella mateixa ha passat per les vicissituds de l'arribada, els primers contactes i la integració a la ciutat; peró no es queixa, perquè la seva situació era molt bona comparada amb la de la majoria de la gent que atén ara mateix. Actualment, tot i formar part de l'equip directiu de l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya (AMIC) i coordinar l'àrea de recursos humans de l'entitat, segueix dedicant una jornada a la setmana a atendre persones "usuàries" dels serveis que ofereix el Servei d'Atencià a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER).

Si una persona immigrant s’adreça a vosaltres, quina ajuda podeu oferir-li?

Per posar-ho en una sola frase diria que el que cerquem és la inserció sociolaboral de les persones migrades. I recalco social. Perquè malgrat que oferim molts serveis, gairebé tot gira al voltant de l’assessorament en estrangeria. Les lleis d’estrangeria i les lleis laborals van molt de la mà.

És millor donar prioritat a l’assessorament legal sobre el laboral?

No es pot entendre en la seva totalitat la vida d’una persona estrangera, amb el que la Llei d’estrangeria implica, sense entendre la vida laboral d’aquesta persona. La situació administrativa en aquest país depèn, gairebé del tot, de la situació laboral. S’han de treballar les dues vessants alhora.

“La Llei d’estrangeria està completament desfasada i perjudica molt la integració”

Què és el pitjor de la Llei d’estrangeria actual?

Aquesta llei està completament desfasada i perjudica molt la integració i la regularització de certes situacions. Es va fer en un moment de creixement econòmic amb molta demanda de mà d’obra poc qualificada en què el requisit de tenir una feina de 40 hores i amb un contracte de com a mínim un any no era impossible. Ara, amb el mercat laboral tan precari que tenim, en què fins i tot per als espanyols és complicadíssim trobar una feina així, aquest requisit és una autèntica barrera. I aquest només és un exemple de com n’és, de nociva, aquesta llei.

Com es pot ajudar, doncs, aquestes persones a aconseguir una feina? Teniu borses de treball?

No tenim borses de treball, sinó que més aviat som un punt informatiu. Treballem en xarxa amb entitats i serveis d’inserció de la ciutat, per exemple, Barcelona Activa, ONGs, etc. Nosaltres ajudem en els primers passos en el món laboral d’aquí: com cal fer o actualitzar els currículums i l’orientació en la cerca, segons les seves competències o interessos.

Aquesta tasca la fem sobretot dins el SAIER, alhora que donem suport amb l’homologació d’estudis, l’orientació per a la formació, la cerca d’habitatge i, també, el suport en mobilitat internacional per a persones que estan a punt de fer el camí invers: el d’emigració cap a l’estranger, tant de nacionals com d’estrangers, que volen continuar el camí i que també necessiten eines o informació per fer un aterratge més amable en els països que els acullen.

Com aterra o arriba una persona davant vostre al SAIER?

D’entrada he de dir que la majoria de persones venen per compatriotes que coneixen el servei, boca-orella, també alguns o algunes que han passat prèviament per les OACs o els serveis socials de l’Ajuntament.

Però el front office del SAIER no el portem nosaltres, sinó que l’ABD, una de les altres sis entitats amb qui compartim serveis allà, fa la feina de filtratge i les deriva a la taula adient a les seves necessitats.

Tenint en compte que ateneu persones de tot arreu, la qüestió dels idiomes és vital. Sou un equip multilingüe?

La veritat és que sí: entre totes parlem anglès, francès, castellà, italià, berber i àrab. Tot i així, hi ha vegades que cal intèrpret quan les persones usuàries no parlen cap d’aquests idiomes. El mateix SAIER proporciona les persones traductores quan la situació ho requereix.

“Les persones amb nivells formatius més baixos i de parla no espanyola tenen poques possibilitats de trobar la feina que demana la Llei d’estrangeria”

Les persones usuàries amb nivells de formació alts accedeixen més fàcilment a llocs de feina?

És així. Normalment tot és molt més fàcil amb persones que tenen nivells de formació molt alts, formació professional o superiors i, a més, són de llengua castellana.

En l’altre extrem veiem que les persones amb nivells formatius més baixos i de parla no espanyola tenen poques possibilitats de trobar la feina que demana la Llei d’estrangeria.

Què podeu fer, doncs, en aquests casos tan difícils?

Doncs intentem que es preparin amb formació, bàsicament en idiomes català i castellà, per quan sí que puguin accedir a un lloc de treball. També proposem formació ocupacional derivant-los a cursos en què no demanen el NIE i són gratuïts o poc cars, els animem a començar a fer voluntariat per anar-se introduint en el món laboral d’aquí… I, fins fa poc, fèiem un mòdul de coneixement laboral amb assignatures de dret laboral. D’aquesta manera, aprenien uns coneixements mínims, com, per exemple, que, malgrat que no es tinguin papers, es pot denunciar l’explotació; com funcionen les principals gestions laborals (impostos i altres), i eines per cercar treball.

Ja no existeix, aquest mòdul?

Des del gener d’aquest any ja no el fem nosaltres. Aquest mòdul de coneixement laboral és el mòdul B dels cursos obligatoris de la Llei d’acollida, que ha estat sempre competència del SOC [Servei d’Ocupació de Catalunya]. Però des de l’aprovació d’aquesta llei ho havien delegat en entitats com nosaltres. Ara ho han recuperat i no hi ha hagut traspàs d’informació (nosaltres tenim tres anys d’experiència, que haurien de servir per construir el futur), tampoc no hem vist cap convocatòria dels cursos a la ciutat de Barcelona. Tot plegat és molt preocupant, perquè ara mateix tenim usuaris i usuàries que ens pregunten si poden accedir a aquests cursos i no tenim respostes a donar-los.

Quina incidència teniu en les polítiques de les administracions públiques?

Aquesta vessant la portem conjuntament amb el sindicat UGT. És el que denuncia quan creu que es produeixen fets que no haurien de passar i per exigir canvis legals. Com és el cas, ara mateix, de la reclamació al Govern espanyol per a l’obertura del diàleg amb els interlocutors socials en matèria d’ocupació domèstica i la ratificació del conveni 189 de l’OIT, que donarien, entre altres, el dret a la prestació d’atur a les treballadores de la llar.                                             

Per acabar, en un terreny més personal, com porteu les treballadores que esteu en contacte amb situacions tan al límit la frustració quan veieu que no podeu fer-hi més?

En el meu cas, la meva formació de psicòloga m’ajuda molt per aconseguir una escolta activa, comprendre i empatitzar sense arribar al punt que m’afecti profundament.

Però la veritat és que els casos que acaben bé o els que s’encaminen bé ens donen molta satisfacció i resulten gratificants.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp