2017: Més pasteres, més rescats, més morts

18/12/2017 - 07:58

Redacció

Migració. Durant el 2017 s’ha duplicat el nombre de persones que arriben de manera irregular a Espanya. El trajecte ha costat la vida a un 61% més que l’any passat.

El 18 de desembre és el Dia Internacional del Migrant, que conmemora l’adopció de la Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i dels seus familiars per l’Assemblea General de les Nacions Unides. Al web de "Barcelona, ciutat refugi" el recordem fent balanç dels fluxos migratoris a través de l’anomenada 'ruta de la Mediterrània occidental', per la qual milers de persones creuen clandestinament la frontera sud europea, que separa l’Estat espanyol del nord d’Àfrica. Aquest any, més de 25.000 persones han aconseguit arribar a l’Estat, gairebé el doble que durant tot l’any passat. Un total de 206 han mort pel camí, la gran majoria ofegades a la Mediterrània.

Cada vegada més migrants i refugiats intenten accedir a Espanya de manera irregular. El degoteig de pasteres torna a ser incessant. Durant els 339 dies que van de l’1 de gener i al 6 de desembre, van arribar 25.450 persones a l’Estat, segons dades de l’Organització Internacional de les Migracions (OIM). Més de tres de cada quatre van fer la travessia per mar.

A falta de vies legals i segures per arribar a Espanya, una mitjana de 59 persones cada dia aquest any s’han posat en mans de les màfies que trafiquen amb persones i s’han embarcat en pasteres, barques de rems, bots inflables i, fins i tot, en caiacs i en motos aquàtiques i s’han aventurat a creuar la Mediterrània. El nombre de les que arriben per mar s’ha incrementat molt, un total de 19.977 persones aquest any, comparades amb les 8.162 del 2016. Les arribades per terra, via Ceuta i Melilla, també han augmentat, però poc, de 5.084 persones el 2016 a 5.473 fins al 6 de desembre d’aquest any.

Tot i que els migrants i refugiats que han arribat a Espanya només representen el 14,5% de tots els que han arribat a Europa aquest any viatjant a través d’Àfrica, Àsia i el Pròxim Orient, 176.452 persones en total, el nombre ha augmentat tant durant aquests mesos que l’OIM ha advertit que es podria convertir en una situació d’emergència si continua al mateix ritme.

“Espanya viu ara una situació similar a la que va viure Grècia a principis del 2015, o fins i tot Itàlia abans”, va alertar el portaveu de l’OIM, Joel Millman, a mitjan mes d’agost. Des d’aleshores, la tendència s’ha mantingut entre 2.000 i 2.500 persones mensuals, amb un pic durant el mes de novembre de més de 5.500 persones.

L’increment el confirmen les dades de la Creu Roja, que ha atès aquest any el doble de persones que l’any passat, i de Salvament Marítim, que intervé en nou de cada deu rescats. Entre els mesos de gener i d’octubre d’aquest any, aquesta entitat pública depenent del Ministeri de Foment va rescatar 824 embarcacions amb 13.554 migrants a bord. Més que durant tot l’any 2008, un dels anys dolents, en què va auxiliar 12.690 persones. Si el flux fos regular, hauria rescatat gairebé 3 pasteres i 44 persones cada dia.

Salvament Marítim informa dels rescats a través del seu compte de Twitter. En fa cada pocs dies, a vegades en dies seguits. Uns quants exemples: el 14 de desembre va informar del rescat de 113 supervivents i una persona morta en tres pasteres a la zona del mar d’Alborán; el 10 de desembre va informar del rescat de 43 i 22 persones de dues pasteres respectivament a l’estret de Gibraltar, i de 25 més que va auxiliar una patrullera de la Guàrdia Civil; el 7 de desembre van ser 55 persones d’una pastera, prop de Fuengirola.

L’entitat disposa sovint de l’ajuda de l’ONG Caminando Fronteras, que l’alerta cada cop que una pastera amb persones migrants a bord creua l’estret i perilla en el mar. Aquesta tasca, que es calcula que ha ajudat a salvar centenars de vides, li ha valgut a l’activista de drets humans i experta en migracions Helena Maleno, membre de l’ONG, ser acusada de tràfic de persones per un tribunal marroquí.

Des de l’inici de l’any

La tendència a l’alça ja es va notar des del mes de gener: dels 1.048 “creuaments il·legals” de fronteres entre el Marroc i Espanya registrats pel Frontex durant el primer trimestre del 2016, es va passar a 4.096 durant el mateix període d’aquest any. Pràcticament quatre vegades més. La majoria de persones que van aconseguir arribar a Espanya procedien de Guinea, Costa d’Ivori, Gàmbia, Síria i el Camerún, segons la policia europea de fronteres.

L’increment de les arribades a Espanya coincideix amb el descens del flux migratori entre Líbia i Itàlia, la més llarga i perillosa de totes les rutes que creuen la Mediterrània i per la qual transiten al voltant del 70% de totes les persones que arriben a Europa travessant el mar.

Entre el gener i l’octubre d’aquest any, les arribades a Itàlia es van reduir un 30% en relació amb el mateix període del 2016, segons l’OIM, mentre que a Espanya es van incrementar en un 120%. L’OIM calcula que 111.393 persones han aconseguit arribar a sòl italià davant les prop de 160.000 de l’any anterior.

L’OIM destaca que molts migrants originaris de països de l’Àfrica occidental opten ara per provar sort via el Marroc i Espanya, una ruta que consideren més segura per arribar clandestinament a Europa.

El trajecte és més curt, però tampoc és segur. Al juliol va ser l’escenari d’una de les pitjors tragèdies d’aquest any a la Mediterrània, en què 49 persones, procedents de l’Àfrica subsahariana, van desaparèixer mentre intentaven arribar a la costa espanyola. El bot de goma en el qual viatjaven es va trobar desinflat a l’oest de l’illa d’Alborán, a mig camí entre la costa marroquina i l’espanyola. Només hi va haver dos supervivents.

La reducció d’arribades a Itàlia és conseqüència també de les mesures de cooperació amb Líbia que ha posat en marxa la Unió Europea per frenar els fluxos migratoris a través de la Mediterrània central. Denunciades per les organitzacions de drets humans, que consideren que deixen atrapades les persones a Líbia i exposades a abusos i detencions, preveuen la formació i el finançament dels guardacostes libis.

La reducció de sortides des de Líbia ha tingut un altre efecte, i és que s’ha incrementat el nombre de persones que arriben de manera irregular a Itàlia creuant la Mediterrània des d’altres països, com Tunísia, Algèria i Turquia.

Engolits pel mar

Tot i el descens global de migrants que han creuat clandestinament el mar aquest any, la Mediterrània segueix sent la frontera més letal del planeta. L’OIM fa el recompte de les persones mortes i desaparegudes en l’intent, la majoria ofegades en naufragis. Cada una de les morts de què té notícia està documentada i geolocalitzada sobre un mapa. No se sap qui van ser però sí com, on i quan van morir.

Les morts a tota la Mediterrània s’han reduït aquest any en relació amb el 2016. Des de començament d’any han mort 3.091 persones, mentre l’any passat van perdre la vida 4.962. Amb tot, el percentatge de persones mortes en relació amb el nombre d’arribades és més alt aquest any: han mort dues persones per cada 100 que han aconseguit arribar a sòl europeu.

La ruta de la Mediterrània central, cap a Itàlia, segueix sent la més perillosa i la més mortífera. Aquest any la segueix per primer cop pel que fa a mortalitat la de la Mediterrània occidental, cap a Espanya. El trajecte des del nord d’Àfrica cap a l’Estat és l’únic dels tres que creuen la Mediterrània en què han augmentat el nombre de persones mortes: de 102 el 2015, a 128 el 2016 i a 206 persones aquest any.

 

Fotos procedents de @salvamentogob

Comparteix aquest contingut

Whatsapp